Dos nous pisos tutelats de set places per a malalts mentals

“Fins al 1986 la salut mental no va entrar al sistema sanitari. Fins aleshores depenia dels serveis de beneficència de les diputacions.” El director dels Serveis Territorials de Salut a Lleida, Josep Pifarré, fa notar que encara que hi hagi molta feina a fer en el camp de la salut mental “en els darrers trenta anys l'atenció s'ha anat normalitzant”. I Pifarré, que és psiquiatra de professió, assegura que el gran avenç no ha estat només sanitari o assistencial. “Ens vam adonar que tot i que tothom fes molt bé la seva feina, si no treballàvem de manera coordinada el pacient quedava desatès en moments clau.” Amb aquest esperit va nàixer el pla integral d'atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions que s'acabarà d'aplicar el 2016. A la demarcació de Lleida s'estan fent passes de gegant. D'una banda, la fundació Sant Joan de Déu està construint una nova llar residència a la partida de Copa d'Or de Lleida, a la Bordeta, que suposarà la creació de 15 noves places concertades el 2017.

Paral·lelament, Intress, entitat sense ànim de lucre que treballa amb Benestar Social, ha guanyat set noves places en dos nous pisos tutelats a la capital del Segrià que comparteixen entre dos i quatre malalts mentals que no necessiten una atenció de 24 hores en una llar residència. “Quan és possible, guanyar autonomia és important per als malalts perquè els facilita la integració a la societat”, subratlla Meritxell Draper, directora corporativa d'Intress. Aquesta entitat també gestiona la residència de 33 places Elisenda de Montcada, a banda de fer suport a domicili de malalts que poden viure de manera autònoma amb supervisió. “També tenim 85 persones tutelades que han estat incapacitades judicialment”, una xifra que, segons va remarcar Draper, no para de créixer: “En tot l'any anterior en vam atendre 47 i en nou mesos del 2015 ja gairebé hem doblat la xifra.”

A la demarcació hi ha cinc pisos tutelats: quatre a Lleida, i un a Cervera, que gestiona l'entitat Ondara-Sió.

Per Pifarré, l'augment de la demanda és pel fet que Salut, Benestar Social i Educació treballin plegats. “És un canvi de cultura important”. Els possibles brots s'han de tractar “però també s'ha de donar resposta a aquella persona que no necessita un ingrés. Els clubs socials són una eina que funciona quan el malalt està bé, però ha de tenir un espai on recobrar habilitats socials. Intress, que en gestiona un a la Seu d'Urgell que atén vint-i-dos pacients, ha obert ara una antena d'aquest centre a Oliana i preveu crear un petit servei a Sort a l'octubre.