Terrassa farà un procés participatiu per remodelar el principal accés viari
Redactarà en aquest mandat el projecte per dignificar la rambleta del Pare Alegre amb la cooperació ciutadana i la implicació de l'arquitecta Itziar González
L'Ajuntament de Terrassa té previst tenir enllestit en aquest mandat el projecte de transformació urbanística de la rambleta del Pare Alegre, el principal eix viari d'accés al municipi, amb l'objectiu de poder-lo executar en funció de la disponibilitat econòmica com més aviat millor, desvinculant-lo totalment dels projectes viaris de l'enllaç de la Porta Sud –connexió amb les autopistes C-58 i C-16, l'N-150 i la seva variant o la ronda de Ponent prevista des del 2002– i de l'àrea residencial estratègica. El tinent d'alcalde de Territori i Sostenibilitat, Marc Armengol, considera que aquesta entrada al municipi necessita una remodelació sense haver d'estar supeditat a les intervencions d'altres administracions ni a operacions urbanístiques vinculades a la construcció d'habitatges.
Per Armengol, altres elements, com ara la posada en funcionament del palau judicial, fan necessari fer-hi una remodelació que prioritzi la comoditat per al pas de vianants, amb zones de descans, més arbrats, ampliació de voreres però també per facilitar una major fluïdesa en el trànsit i per al transport públic. Per aquest motiu es vol impulsar un procés participatiu amb els veïns, tot i que Armengol matisa que “es demanarà la cooperació dels ciutadans, que no tindran l'última paraula, ja que la decisió de l'actuació ha de ser tècnica”. L'operació ha de convertir la rambleta en una “avinguda digna”, i la intenció és implicar en tot el procés del seu disseny l'arquitecta Itziar González, ja que “és una bona teòrica i analista” que ja està treballant en la dinamització de la zona del Vapor Gran.
El juny del 2012 ja es va aprovar fer una modificació del pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) per accelerar les obres de transformació, de l'espai dividint l'actuació en dues fases perquè els propietaris tinguessin més facilitats per aixecar fins a 277 pisos, traient-los les càrregues dels costos vinculats a reallotjament de veïns, però augmentant les d'urbanització dels espais lliures. Armengol admet que el sistema tancat d'unitats d'actuació previstes i el fet que la majoria de terrenys anessin a parar a mans d'entitats financeres per la crisi ho va aturar tot.
