Cap credibilitat

Resignació, indignació, desinformació... els sentiments de sempre amb el servei ferroviari, tot i que aquest cop van experimentar aquesta situació els viatgers de l'alta velocitat, quan habitualment ho pateixen més els de Rodalies. La joia de la corona de Renfe també va trontollar ahir i els viatgers estaven farts i queixosos de la falta d'informació sobre l'abast real de l'afectació i l'absència d'alternatives.

Blas Gómez s'havia passat dues hores dins del tren a l'estació de Sants. “És indignant. Ens feien pujar al tren quan l'avaria o el robatori o el que fos ja se sabia. Eren quarts de nou i pujàvem al tren, i Renfe ja sabia que no podria sortir. He perdut dues reunions a Madrid i estic fent cua per canviar-me el bitllet, ja que un cop perdut el matí...” En termes similars s'expressava l'Elena, que havia pujat al TAV a Figueres a les set del matí per ser a Madrid: “M''he quedat a Sants. En sóc usuària habitual i, tot i saber que tinc tres mesos per canviar el bitllet, prefereixo que me'l abonin ara mateix al compte. És una murga que a més de perdre el dia et facin fer cues eternes”, es queixava.

Dani Sala viatja cada setmana a Madrid. “Sempre passen coses, malgrat que el servei del TAV és el més fiable de tota la xarxa ferroviària. Sovint agafo el rodalies per arribar a Sants i sovint perdo el TAV per l'R3. Hem passat dues hores al tren, i l'única informació que rebíem era la de la ràdio o el mòbil pels mitjans de comunicació. Han obert les portes al cap d'una hora, però no ens sabien dir si era perquè sortíssim i ens busquéssim la vida o per a què!”

A la cua de reclamacions o canvis, en Josep, ja jubilat, s'esperava. L'empleat d'informació de Renfe els garantia que podien canviar l'import del bitllet en tres mesos, però en Josep no se'n refiava: “Vostè creu que tenen alguna credibilitat? Prefereixo que me'l segellin o em tornin l'import avui. No em refio de cap de vostès”, li etzibava.

Centenars de persones es van amuntegar als mostradors de Renfe durant tot el matí. Fins al migdia no es va normalitzar la situació. Més soferts encara van ser els que van optar per agafar l'autocar alternatiu des de Barcelona Sants fins a l'estació de Camp de Tarragona, on començava el servei. Aconseguir plaça als autocars era campi qui pugui a les nou del matí, amb aglomeracions impròpies i el servei de seguretat desbordat. “M'han vingut al cap les imatges dels refugiats”, deia en Cesc.

Tampoc no van quedar gaire satisfets els viatgers que van optar, a Tarragona, per agafar l'autocar cap a Barcelona. La companyia els va deixar a l'estació de Tarragona Ciutat perquè agafessin un regional. L'estació va quedar desbordada i els viatgers, empipats, perquè inicialment els havien informat que marxaven fins a Sants. I, sense cap avís, es quedaven a l'estació de la platja tarragonina. Entre l'autocar, la cua i la durada del trajecte per la costa, van trigar el triple de temps que amb un TAV.