La transsexualitat entra a l'escola
Un centre educatiu de Barcelona s'aboca a acollir una menor transsexual de 6 anys
Una desena de famílies catalanes que tenen fills transsexuals crearan una delegació de la primera associació d'àmbit estatal, Chrysallis
El col·lectiu reclama respecte pels drets fonamentals i que es deixi de tractar com una patologia
L'Ada té 6 anys i és la primera nena transsexual que l'escola Magòria de Barcelona acull amb consciència, respecte i compromís. Aquest estiu ha fet l'anomenada transició social: al seu nom, Adam, li ha desaparegut la ema, i ara vesteix com la nena que sempre ha sentit que és. Se'n diu identitat de gènere, que no s'ha de confondre amb la preferència sexual de la persona. Els seus pares, Esther i Pol, han fet una immersió exprés en aquesta “realitat invisibilitzada per una societat conservadora i binària, que només accepta el sexe masculí o el femení”, denuncien des de l'associació Generem!, que es dedica a promoure la visualització de les persones transgènere.
“Mama, tu t'has de creure que sóc una nena.” Quan l'Ada va dir això a l'Esther, prement-li fort la mà, se li va encongir el cor i amb el seu marit no han parat de buscar respostes perquè l'Ada no pateixi més. “Vaig plorar tota la nit...”, recorda l'Esther quan unes amigues els van dur a una xerrada d'activistes en què es parlava de transsexualitat. Allà van contactar amb la ginecòloga Rosa Almirall, directora del Servei d'Atenció a la Salut Sexual i Reproduc-tiva (Assir) de l'àrea Esquerra de Barcelona i impulsora de Trànsit, servei de promoció de salut de persones trans, amb el vistiplau de l'Institut Català de la Salut (ICS).
Saber acompanyar
Almirall, juntament amb Martina, transsexual i professora de dansa, van fer una xerrada als mestres de l'Ada. “El més important és acompanyar aquestes personetes i evitar-los patiments”, afirma Almirall, que afegeix que “els menors, si se senten segurs i viuen en una família oberta, manifesten més aviat el seu sexe sentit”. Martina considera que “els professors han de ser actius a l'hora de mostrar aquesta diversitat als alumnes” i advoca per un canvi tan simple com que els lavabos siguin unisex a tot arreu.
La mare de l'Ada agraeix la resposta del director i dels mestres de Magòria: “Des del primer dia va al lavabo de nenes, li han canviat el nom als expedients i es dirigeixen a ella en femení.”
Informant-se a través d'internet, també van descobrir la primera associació de famílies de menors transsexuals de l'Estat espanyol: Chrysallis, creada l'estiu del 2013 i que assessora unes 200 famílies. En una trobada recent, l'Esther i el Pol, amb el suport de deu famílies més, han acordat que ara crearan una delegació de Chrysallis a Catalunya.
Conceptes mèdics
Fins al 2013, la comunitat mèdica internacional havia considerat la transsexualitat una malaltia mental, que ara qualifica de disfòria de gènere –rebuig al sexe amb què s'ha nascut–, una definició que les famílies refusen si la persona neix sense pressions ni estereotips. “Volem un pla de vida de futur per als nostres fills, i que no se'ls vulnerin drets fonamentals”, afirma Natàlia Aventín, presidenta de Chrysallis.
El repte de l'associació és que s'aprovi una llei estatal de dret a la identitat de gènere, en la qual es respecti la lliure autodeterminació de la identitat de gènere i de sexe de la persona. Demanen la creació d'un document administratiu en què s'indiqui la identitat sentida de la persona, una actuació sanitària des dels centres d'atenció primària de salut pública –no des dels mentals– i que les escoles també recullin en els temaris persones transsexuals i models de família més amplis.
“Avui escolten els nens i hem guanyat molt!”, comparteixen Martina, Damián, Mar i Gabrielle, integrants de Generem!. Han viscut anys de negació, masclisme i “clatellots” durant la seva adolescència. A Gabrielle, que ara està fent la transició, li acaben de dir a la Unitat d'Identitat del Clínic que es posi arracades i que es maquilli, un estereotip femení que ara, amb apoderament personal, li fa menys mal. “La transició és un procés d'identitat, no és pas un procés mèdic. De fet, és el dret al propi cos”, reivindiquen.
LA XIFRA
“No és cap malaltia i s'ha de permetre que la persona decideixi”
La Unitat d'Identitat de Gènere de l'hospital Clínic de Barcelona tracta persones transsexuals de Catalunya. L'any 2008 van atendre els primers tres menors transsexuals, que es van convertir en disset l'any 2010 i en catorze l'any passat. La sanitat pública va finançar quinze operacions a adults el 2014: vuit vaginoplàsties i set mastectomies.
Teresa Godàs, psicòloga del Clínic, explica que són dues professionals, una psicòloga i una psiquiatra, les que dictaminen que la persona “té un patiment amb el seu cos i cal fer una transició”. Als adolescents, amb l'aprovació dels pares, se'ls donen bloquejadors i després hormones femenines o masculines. La reassignació de sexe no es fa fins als 18 anys. Han tingut casos de dones i homes casats amb fills. “La transsexualitat és un trastorn emocional de la persona, i els metges ho hem de classificar per entendre'ns”, afirma Godàs. També fa informes per a escoles i empreses perquè se'n respecti la identitat. Amb la llei 3/2007, el Registre Civil està obligat a canviar el sexe al DNI d'un adult, però cal l'informe mèdic.
A Barcelona, força persones i famílies (35 en el darrer any) també demanen assessorament a Trànsit, servei creat el 2012 al CAP de Manso per Rosa Almirall, ginecòloga i directora d'Assir, amb la col·laboració de la psicòloga Soraya Vega. Defugen fer complir protocols rígids i aproven tractaments hormonals i fan informes perquè centres i administracions respectin la persona. “Ajudem a resoldre conflictes interns de la persona i amb el seu entorn”, assegura Vega. “La transsexualitat no és una malaltia mental i cal permetre que la persona decideixi el seu procés, que és de vertigen”, clou Almirall.
