REPORTATGE
Manuel Montañá, símbol per al franquisme
Les autoritats franquistes locals van convertir la figura de Montañá en un heroi
L’espai urbà que hi ha entre les places de l’Església i de la Porxada i que també limita amb l’extrem nord del carrer Barcelona porta el nom de la plaça d’Alferez Montañá o Manuel Montañá des de 1941.
Ho va decidir el ple d’aquell 23 de gener presidit per l’alcalde José Serra Puigoriol. Manuel Montañá substitueix l’antic nom de plaça Boada, segurament vinculat a la residència dels Boada que hi havia en aquell indret entorn del segle XVI. El canvi de nom es justifica a partir de la petició que el delegat comarcal d’excombatents havia fet arribar a l’Ajuntament.
L’historiador Joan Garriga considera que no hi ha dubtes que és el mateix Manuel Montañá qui opta per l’opció franquista. Tota l’actitud de defensa de la revolta feixista, ell la té. Però per l’historiador, més enllà de l’activitat de Montañá, hi ha l’ús que es va fer de la seva mort des de les autoritats del règim. Va ser el 1941 quan arriba el fèretre i es decideix dedicar-li la plaça. Es produeix una de les manifestacions feixistes més importants que hi ha hagut a Granollers. És un gravíssim error voler-lo convertir en màrtir.
L’historiador es basa en la recerca històrica que ell mateix va fer i que va recollir al llibre Franquisme i poder polític a Granollers (1939-1975). Hi relata el segon aniversari de l’entrada de les tropes nacionals a Granollers, quan s’aprofita per fer l’homenatge de Montañá. La mare de Manuel Montañá ocupà en l’acte un lloc preferent ateses les circumstàncies de la mort del fill i tota l’aurèola que n’envoltà el decés, escriu Garriga a partir de les cròniques de l’època.
Estilo, la capçalera dels primers anys del règim a la ciutat, que es va començar a publicar per la festa major de 1940, lloa la setmana després d’aquestes celebracions la figura dels alferes provisionals, joves universitaris o de centres superiors d’ensenyament. Ho fa Claudio Colomer Marqués, cap local i comarcal del Sindicat Espanyol Universitari, que se centra en la figura de Montañá recordant que abandonà la vida còmoda de Saragossa, la seva situació, els seus amics i qui sap si la seva nòvia, i se’n va anar al front amb la confiança posada en Déu, segur del triomf.
LA FAMÍLIA
A Franquisme i poder polític a Granollers, Garriga explica que totes les proves apunten que, en els primers moments de l’Alzamiento, alguns membres de la família Montañá s’identificaren amb l’opció a favor del bàndol franquista i/o en contra del comitè revolucionari. Recorda que la família Montañá ja havia passat pel tràngol de l’assassinat d’un germà de Manuel, Ramon Montañá el 18 de març de 1937. Segons consta a l’Arxiu de l’Administració d’Alcalá de Henares, Francisco Montañá Guasch, metge de professió, es va posar a les ordres de l’ambaixador nacional a París des del novembre de 1936 fins al desembre de 1937. Durant aquest temps, va passar informació al bàndol nacional dels elements rojos de París. Després va anar a viure a Brussel·les però va seguir col·laborant de forma més puntual amb l’ambaixador. D’altra banda, un altre familiar va morir en el bombardeig feixista a Granollers del 31 de maig de 1938. Segons Eduard Navarro, historiador, un altre germà, va ser un dels impulsors de la repressió a Granollers. Era una família de llarg recorregut feixista, sosté Navarro.
