Manuel Valls ha inaugurat el Memorial del camp de Ribesaltes a la Catalunya Nord
Van ser-hi tancats republicans catalans i espanyols, jueus, alemanys, harkis algerians i gitanos
El Memorial té per ambició “ser un espai de referència de la història dels internaments a França”
Manuel Valls, primer ministre francès, ha inaugurat avui el Memorial de Ribesaltes, dedicat a totes les poblacions que van ser internades en el camp de concentració situat en aquesta població nord-catalana de la plana del Rosselló, entre l'estany de Salses i els primers contraforts de les Corberes, vora l'autopista i l'aeroport de Perpinyà. L'estructura del camp d'internament i els barracons encara existeixen i es mantenen com a testimoni històric. El terreny és de propietat militar, i el ministeri de la Defensa francès ha cedit a les autoritats locals nord-catalanes un petit sector per a realitzar el projecte de memòria històrica.
Republicans catalans i espanyols, jueus, gitanos, alemanys i harkis algerians
En aquest camp de concentració -d'internament, segons la terminologia oficial francesa- hi van ser tancats republicans catalans i espanyols procedents del camp d'Argelers, els ciutadans d'origen jueu durant el règim francès de Vichy i l'ocupació nazi, els presoners de guerra alemanys i els col·laboradors amb l'ocupant a la fi de la Segona Guerra Mundial, els harkis algerians, gitanos i, fins fa poc, un dels edificis servia com a centre de retenció d'immigrants il·legals.
Memòria dels estrangers “indesitjables”
El Memorial té per ambició “ser un espai de referència de la història dels internaments a França a través la història d'aquests estrangers considerats per l'Estat com a indesitjables”. En l'edifici, de l'arquitecte Rudy Ricotti hi ha tres espais diferenciats. Un per a la recerca històrica, amb “la restitució de la memòria d'aquesta pàgina de la història de França i d'Europa”, un altre amb vocació pedagògica i educativa i un tercer dedicat a l'art, “ja que l'art permet també de posar-se preguntes sobre la història.”
Salvat de la destrucció
L'any 1997 hi havia diversos projectes per destruir els barracons i les restes del camp en els terrenys propietat de l'exèrcit. Es va crear un col·lectiu per mantenir viva la memòria del camp de concentració i una petició en aquest sentit va ser signada, entre molts altres, per Simone Veil, Claude Simon i Edgar Morin. L'any 1998 el Consell General dels Pirineus Orientals, que havia canviat de majoria i elegit president Christian Bourquin, es va implicar molt activament en l'oposició a la destrucció del camp de concentració. Aquell mateix any van començar els contactes amb les associacions de representants de les comunitats que havien estat internades. L'any 2000 el Consell General va votar per unanimitat l'aprovació del projecte de Museu Memorial i el 2005 va comprar al Ministeri de Defensa francès quaranta-dues hectàrees del camp, corresponents a l'illot F del camp de concentració. El cost total del projecte de Memorial ha superat els vint milions d'euros, a càrrec de les institucions públiques de Catalunya Nord, de la regió Llenguadoc-Rosselló i de l'Estat francès.
