Deu comarques, molt per sota de la mitjana d'ingressos
La Terra Alta és la zona amb un percentatge més gran de rendes pobres, entre els que tenen ingressos
Petició als nous diputats d'un pla de xoc per lluitar amb més força contra la pobresa
La Terra Alta és la comarca amb més rendes inferiors a la mitjana de Catalunya. Hi ha quatre comarques on la població de més de 16 anys que percep rendes té uns ingressos força inferiors al 60% de la mitjana catalana: la Terra Alta, que lidera la classificació i, en menor mesura, el Montsià, el Pallars Sobirà i les Garrigues.
Són les dades que tenen en compte els ingressos declarats a l'Agència Espanyola d'Administració Tributària (AEAT) i que l'Idescat i el Departament de Benestar Social i Família han utilitzat per fer el primer estudi territorial sobre el risc de pobresa i exclusió social, fet públic ahir, coincidint avui, amb el Dia Mundial de la Pobresa.
Aquest indicador fa referència al gruix de persones que tenen uns ingressos inferiors al 60% de la mitjana de la població catalana. No és directament comparable a la taxa de pobresa, ja que aquesta té en compte tots els individus d'una llar, encara que no percebin cap ingrés, i el percentatge de rendes revisa només els que reben algun ingrés, en forma de sou o subsidi.
En total, una desena de comarques se situen per sota de la mitjana, però de manera folgada. La Terra Alta és líder en pocs ingressos, amb un 44,5% de rendes inferiors a la mitjana, però les tres següents se situen ben a prop, vorejant el 40%. Completen la desena de comarques amb menys ingressos l'Alt Urgell, el Priorat, el Baix Ebre, el Pallars Jussà, la Cerdanya i l'Alta Ribagorça. Fins a cinc i sis punts per sobre de la mitjana. La meitat de comarques tenen uns ingressos similars a la mitjana. Però n'hi ha deu més que tenen rendes i ingressos bastant superiors a la mitjana. El Ripollès, la Garrotxa, Osona i el Pla de l'Estany lideren aquesta classificació de les que s'acosten més a la mitjana que a les de rendes baixes. És a dir, les persones amb més ingressos que la mitjana estan més repartides pel territori que els pobres, i hi ha menys distància amb la mitjana. Un indicador més que la pobresa esdevé crònica, tal com van alertar ahir els representants de més de tres mil entitats socials en presentar al Parlament la campanya Pobresa zero. Aquest moviment aprofita la constitució del nou Parlament per recordar la necessitat d'un pla de xoc contra la pobresa a Catalunya. La dotzena de propostes de les entitats van ser recollides per la majoria de partits polítics, excepte el PP. “L'objectiu és que totes les persones disposin de les mateixes oportunitats” i que les mesures siguin d'implantació ràpida”, va recordar el president de la Taula d'Entitats del Tercer Sector, Oriol Illa. Entitats i associacions avisen els polítics que es pot fer de “Catalunya un país més just”.
Entre les mesures, destaquen la necessitat de noves polítiques d'accés al treball, que no cronifiqui l'atur, una fiscalitat més justa i que persegueixi els defraudadors, i un sistema de rendes mínimes garantides per a tothom. Més enllà de com es plasmi aquest dret –renda mínima o ingressos garantits en funció de la resta d'ingressos o si es té una feina precària–, les entitats socials demanen més garanties sobre la universalitat dels serveis sociosanitaris i l'habitatge. Tal com recorda Teresa Crespo, presidenta de les Entitats Catalanes d'Acció Social, “la pobresa i la precarietat d'avui no fan altra cosa que garantir la pobresa dels pensionistes de demà”. La plataforma va lliurar a la mesa del Parlament i a cada diputat una carta amb les reivindicacions.
LA FRASE
Educació financera per a famílies en risc
L'Obra Social de La Caixa i l'Institut d'Estudis Financers han signat un conveni de col·laboració per iniciar un programa d'educació financera a famílies en situació de risc. S'impartiran uns 80 tallers per a 400 famílies, en col·laboració amb una trentena d'entitats socials. L'objectiu és exposar-los les necessitats reals que poden tenir i l'abast de les decisions preses amb les entitats bancàries.
Famílies amb problemes greus d'alimentació
El nombre de persones amenaçades per la pobresa o per l'exclusió social ha augmentat un 36% a l'Estat espanyol respecte al 2008, i el 29% a Grècia, segons publica l'l'oficina estadística Eurostat. Aquestes xifres suposen l'augment més alt respecte a les dades dels països de la UE. A més, Grècia és el país on més persones viuen en llars amb volum baix de feina, i l'Estat espanyol està en segon lloc.
Màxims històrics d'augment de la població en risc
La població en risc de pobresa se situa en 13,6 milions de persones (29%) a l'Estat, dos punts més que el 2013. També hi ha més nens en risc, segons la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa.
El fons de pobresa energètica no satisfà les entitats
L'Aliança contra la Pobresa Energètica ha presentat al·legacions al decret suspès pel TC, en considerar que hauria d'obligar les subministradores a aportar íntegrament el fons solidari.
Problemes per pagar medecines i tractaments
Un 13% de les famílies de l'Estat hauran de deixar de comprar medicaments. Un informe de Foessa indica que les famílies interrompran tractaments sanitaris per problemes econòmics.