Les entitats reclamen el dret universal al lleure educatiu
El congrés del sector reivindica el paper de les organitzacions en el foment de la cohesió social i l'esperit crític
Els participants es proposen arribar encara més als infants més desafavorits
Més de 300 persones van participar entre divendres i dissabte en el tercer Congrés del Lleure Educatiu organitzat per la Fundació Pere Tarrés i per Didania a Barcelona. La trobada, en què van prendre part entitats de Catalunya i de la resta de l'Estat, va servir per plantejar els principals reptes del sector amb una prioritat clara: universalitzar l'accés a l'educació en el lleure.
Els participants van destacar el paper clau que les entitats educatives juguen, des de fora de l'escola, en el camí cap a la igualtat de nens i joves. “El lleure educatiu té una gran importància per a la cohesió social i fomenta la participació activa, l'esperit crític i el voluntariat”, va remarcar la vicepresidenta del govern i consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, en la inauguració del congrés. El repte és ara estendre el “dret al lleure educatiu”, tal com recull el manifest del simposi.
Catalunya està en una posició privilegiada per atendre aquest i altres reptes. El país té una llarga tradició en el camp de l'associacionisme infantil i juvenil i, actualment, prop de 600.000 infants de 3 a 14 anys participen en activitats extraescolars, segons l'Enquesta de Salut de Catalunya de l'any 2012. Cada any, a més, més de 220.000 infants i joves prenen part en activitats d'estiu (casals, colònies, acampades, camps de treball...), segons dades del 2013 de la direcció general de Joventut. Totes aquestes activitats, amb un alt valor educatiu, es duen a terme fora de l'escola i l'institut.
Els participants en el congrés van coincidir a reivindicar la funció de les entitats del lleure infantil i juvenil com a escola de valors. La doctora Txus Morata, professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull, va destacar que l'educació en el lleure “aporta maneres de comunicar-se, de pensar, d'aprendre i de relacionar-se, a través de la transmissió de valors” i “la cultura de la solidaritat crea ciutadans participatius, crítics i compromesos per al bé comú”. Morata va advocar per estendre aquesta fórmula d'èxit.
L'any passat el dret al lleure educatiu va ser dut a al Parlament pel síndic de Greuges, Rafael Ribó, que va alertar que entre les famílies que tenen més i les que tenen menys hi ha una diferència de 30 punts percentuals pel que fa a la participació dels seus fills en aquest tipus d'activitats. Ribó va reconèixer, però, la tasca a favor dels més desafavorits que fan entitats com les que s'han aplegat aquests dies en el congrés de Barcelona.
LES XIFRES
Els beneficis de l'aprenentatge de valors i ciutadania
Hàbits
Fomenta l'adquisició de valors i hàbits positius per a la vida, potencia les relacions personals i la gestió de les emocions.
Complement
Complementa els conceptes i els valors apresos a l'escola i a casa i afavoreix la conciliació de la vida familiar i professional.
Capacitats
Desenvolupa capacitats útils per a la vida professional, com el treball en equip, la comunicació, l'ètica, la iniciativa i la creativitat.
Participació
Afavoreix la participació en la societat, l'aprenentatge de la democràcia de manera pràctica i la lluita contra les desigualtats.
Integració
Contribueix en la integració dels nens i les nenes en una societat caracteritzada per una gran diversitat cultural.
Espais
Afavoreix que els nens i les nenes disposin d'espais personals per gaudir del joc amb altres infants fora de casa i de l'escola.