“Cada passa és una victòria”

ÉS una tradició i és ben sana. Per a molts gironins, la cursa del carrer Nou és el primer acte de Fires. Ahir, fins a 2.300 corredors van participar en les diferents proves, ja fos la recuperada milla, les curses infantils, la caminada o les de cinc i deu quilòmetres. L'associació Girona Centre Eix Comercial ha sabut mantenir viu aquest clàssic, que va néixer l'any 1979.

Falten pocs minuts per començar la cursa. Tothom es prepara a la seva manera. Estiraments, primeres curses; altres prefereixen no capficar-s'hi, xerrar i fer broma. A la sortida, el carrer Nou fa goig, mentre tothom prepara el cronòmetre. Les Fires estan per caure i al segon quilòmetre passem entre els firaires que munten la roda de fira o altres atraccions. Tothom es va situant i el retorn a la Gran Via permet rebre els ànims dels gironins i de la banda de percussió. Passem per Santa Clara quan el cos es va cansant i et canviaries pels que estan menjant un gelat del Rocambolesc o, més endavant, pels que ja fan el vermut a la plaça Sant Feliu.

Vaig darrere d'un corredor amb una samarreta de la cursa de Bàscara, on es llegeix “Cada passa és una victòria”; més enllà, unes noies duen un lema “Mucho má que correr”. Els quilòmetres s'acumulen i tothom pensa en la pujada de la catedral. És el tram més temut. Un entrenador ho té clar a l'inici de la pujada. “Amb cap fins a dalt”, alerta les que l'acompanyen. Tothom esbufega, però s'arriba al pas sota muralla i animo el desconegut del costat, perquè el patiment uneix. S'agraeix la baixada per a les cames i pels pulmons. Ens falta l'Eixample. Rutlla, Emili Grahit, Balmes i Joan Maragall ens porten de nou a plaça Catalunya. Allà s'aplega més gent i les cames acceleren soles. Gires pel pont de Pedra i veus l'arribada. Allà et retorna aquella frase d'uns quilòmetres enrere i entens que “cada passa és una victòria”.