Tanca el Balneari Codina de Tona per redefinir el negoci
L’empresa estudia la viabilitat d’algunes reformes per obrir en uns mesos.
El Balneari Codina de Tona va tancar les portes a principis de setembre després d’estar en funcionament durant 102 anys. Segons ha explicat el responsable, el doctor Francesc Terricabras, en aquests moments s’estudia la viabilitat de fer algunes reformes que calen en l’edifici i l’opció de fer apartaments tutelats al costat del balneari si ho permet el pla urbanístic. El balneari va començar a patir la baixada de clients en perdre els projectes de l’Imserso, a causa en bona part del tancament de l’Hotel Aloha fa gairebé tres anys. Durant uns anys els clients que venien de l’Imserso s’allotjaven al Seminari de Vic, però el transport i la distància feien més complicada la seva estada, explica Terricabras, que concreta en unes 650 persones l’any les que hi anaven per aquesta via. Era una part important de la nostra facturació, afegeix. L’empresa havia patit pèrdues econòmiques els darrers tres anys.
La decisió de tancar es va prendre ja fa més d’un mes i els responsables creuen que en un parell o tres de mesos tindran a punt un projecte per tornar a obrir que suposarà una redefinició del negoci. A més de l’inconvenient de no tenir oferta d’allotjament a Tona, també es revisaran part de les instal·lacions actuals.
El Balneari Codina va obrir l’any 1913, ara fa 102 anys. Quan es va obrir ja s’hi va fer un hotel al davant, a l’antic camí de Manresa, un lloc que aleshores era encara als afores del poble. Les aigües sulfuroses a Tona les va trobar un pagès, el 1874, al pou de la seva finca. Van aparèixer aleshores quatre balnearis, entre ells el Codina, que van anar tancant a la dècada dels anys 70 i 80. El 1984, el Balneari Codina, que fins aleshores havia estat propietat de la família Codina, va tancar. El van reobrir sis anys després els actuals propietaris, els metges Francesc Terricabras, Marta Chandre i Joan Serra, aquest últim pneumòleg. Feia, doncs, precisament aquest any 25 anys de la seva reobertura, que va comportar també la rehabilitació primer de la planta de dalt i el 1997 de la planta baixa, on s’hi va habilitar una piscina d’aigua calenta. Els darrers anys s’hi oferien altres serveis relacionats amb la medicina.
