REPORTATGE
Més llum sobre la Força
El Centre d’Estudis de Sant Pere presenta els resultats de la segona campanya
La segona fase de les excavacions arqueològiques a l’interior de la Torre Roja de Sant Pere de Vilamajor, que encara s’estan executant, s’ha centrat a l’interior de la Torre Roja i en la continuació de les cales anteriors de la plaça.
Els nous treballs, portats a terme pel Centre d’Estudis de Sant Pere de Vilamajor (CESPV), permeten aportar noves dades. Divendres al vespre es van presentar els resultats d’aquesta segona fase i el Pla Director de la Torre Roja, amb els arqueòlegs Jordi Nogués i Virgínia Cepero i el coordinador del CESPV, Higini Herrero.
En els treballs fets a l’interior de la Torre Roja s’han netejat i excavat els nivells de terra aportada. El material arqueològic recuperat apunta que, amb molta probabilitat, es va buidar el seu interior durant la gran restauració de principis del segle XX. La retirada del sediment va deixat al descobert el que podia ser el nivell de fonamentació de la Torre Roja. Els arqueòlegs van apuntar la possibilitat de fer un petit sondeig si no hi ha inconvenients tècnics per esbrinar la veracitat d’aquestes afirmacions.
Segons van explicar els arqueòlegs, encara s’està treballant en la darrera fase de la intervenció a la plaça i per això algunes de les teories enunciades han d’esperar a la conclusió de la memòria científica per tal de ser corroborades o rebutjades.
El treball de camp a la plaça ha consistit en la localització de la continuació del gran basament de pedra i morter trobat en la primera fase. Aquesta estructura està molt afectada per intervencions urbanístiques posteriors com la construcció de l’església o el trasllat de l’antic cementiri. L’equip d’arqueòlegs considera que aquest fet dificulta sensiblement la lectura dels testimonis conservats que permetin establir una seqüència cronològica correcta. Per això s’ha decidit realitzar un petit estudi de paraments que ajudi a interpretar les restes que han aparegut i que es faria just abans que finalitzin els estudis de camp.
MONEDES I UNA MEDALLA
Entre els materials trobats destaca la localització de diverses monedes pobrament conservades però que serveixen per a la datació dels estrats, i una medalla del segle XVIII de la Mare de Déu de Montserrat dedicada a Sant Benet, que destaca pel seu bon estat de conservació.
Els treballs arqueològics han aportat indicis de restes romanes. Durant unes obres per a la festa medieval Vila Magore del mes de juliol, els arqueòlegs del CESPV van documentar l’existència de material ceràmic d’època romana i d’una agrupació de pedres que podrien correspondre, en el millor dels casos, a algun tipus d’estructura de les mateixes cronologies. Es va sol·licitar cobriment temporal de les restes al Servei d’Arqueologia de la Generalitat, que ho va autoritzar a l’espera de fer una intervenció arqueològica adequada a les circumstàncies. Després de l’estudi preliminar dels materials creiem que podem afirmar que la ceràmica localitzada es devia fabricar entre els segles II-IV després de Crist explica Jordi Nogués.
