opinió
Empreses i entitats socials: nous aliats estratègics
Innovar vol dir imaginar noves formes de col·laboració i també dissenyar noves pràctiques
Contràriament al que es pugui dir en determinats cercles, el tercer sector social no és un sector exclusivament dependent de l'administració pública i, encara menys, subsidiat per aquesta si atenem les darreres dades del baròmetre anual que elaborem des de la Taula del Tercer Sector. Des del punt de vista pressupostari, el 41,2% dels recursos econòmics que a Catalunya mobilitza el tercer sector social són d'origen privat. Però ara és el moment de repensar, potenciar i transformar la relació entre el sector privat i les entitats socials del país.
El tercer sector social fa segles que existeix a Catalunya i, per la seva banda, el sector privat –com a mínim una part– fa molt de temps que també mostra inquietud social, compromís amb les persones i amb el territori. Cal apostar, doncs, per vincular/unir estratègicament ambdues pràctiques. El principal repte que se'ns planteja en aquesta nova societat sorgida d'un terrible daltabaix econòmic i que ha fet de la competència un dogma difícil de qüestionar és el que s'ha definit com a enfocament col·laboratiu, que no vol dir res més que treballar des d'una estratègia compartida i una gestió que incorpori la col·laboració com un element que permeti trobar solucions i prendre decisions encertades en la nostra actuació.
La relació entre empreses i entitats socials se'ns presenta com una oportunitat i, també, com una necessitat. Aquesta relació col·laborativa ha d'estar basada en els tres pilars següents:
(1) En primer lloc, en aliances estratègiques que caldria generar al territori. Aquí està la base del reconeixement mutu i d'una col·laboració molt més estreta i molt més concreta entre l'empresa i el tercer sector social, de tal manera que se superin barreres construïdes des del desconeixement o des de la desconfiança. A Catalunya, encara som a temps d'intentar impulsar un model semblant que ens permeti revertir socialment una part dels excedents que genera la nostra economia.
(2) En segon lloc, la innovació social en la nostra activitat. La societat ha canviat enormement, la tecnologia ens obre un món sense fi, i les necessitats socials, cada cop més plurals i específiques, requereixen noves idees que ens facin optimitzar els sempre limitats recursos que som capaços de generar. Innovar vol dir imaginar noves formes de col·laboració però també dissenyar noves pràctiques que tinguin com a objecte la millora del benestar individual i col·lectiu (o comunitari). Innovar socialment vol dir ser capaços d'oferir nous productes socials, nous serveis més eficients però que ampliïn la nostra cobertura social i, per què no, obrir nous mercats amb noves oportunitats de negoci.
(3) Finalment, el voluntariat d'empresa. No fa ni deu anys que aquest era un concepte desconegut. Avui, encara que no té un llarg recorregut i és poc conegut socialment, ja és una figura valorada i forma part de la realitat d'algunes empreses. En sentit estricte, el voluntariat d'empresa necessita un partner social, si em permeten l'expressió, perquè es pugui considerar com a tal.
Crec que el tercer sector és plenament conscient d'aquest potencial entre entitats socials i món empresarial, i si alguna novetat es pot afirmar en aquesta relació, és el context de canvi que la nostra societat i els seus ciutadans i ciutadanes han viscut al llarg dels darrers sis anys. La mirada social és la que, finalment, ens cohesiona i ens fa avançar i progressar com a país. És el moment, doncs, de descobrir i de ser protagonistes d'aquestes noves oportunitats que sorgeixen entre l'empresa familiar i el tercer sector social. Ara és el moment.