A Tarragona, els efectes van ser devastadors
El Serrallo i Residencial Palau van ser les zones més castigades. La pressió veïnal va fer que, amb el temps, es construís un mur de contenció
«El que més em va impactar va ser quan vam haver d'evacuar els nens del col·legi del Serrallo perquè tota la primera planta havia quedat inundada. No ho oblidaré mai», reflexiona Gervasio Mogío, llavors president de l'associació de veïns Residencial Palau i Torres Jordi, que junt amb el barri mariner van ser les zones de la ciutat de Tarragona més castigades pels aiguats d'avui fa exactament quinze anys, fruit de la fúria amb què baixava el Francolí, alimentat des de la Conca de Barberà i el Priorat. Mogío relata com a partir de les deu del matí d'aquell dia de tardor es va començar a inundar el pàrquing, i la major part de vehicles que hi havia estacionats van quedar inservibles.
El fet que l'aigua entrés a aquella hora, quan molts veïns ja havien tret els seus cotxes per anar a la feina o per portar la canalla a l'escola, va fer que «almenys la meitat dels cotxes se salvessin», però no la resta, la majoria dels quals van ser declarats sinistre total.
Mogío descriu com l'aigua també va malmetre fins a sis portals d'edificis del carrer Torres Jordi i fins i tot va engolir part del terra de davant d'alguns blocs. «Pràcticament hi va haver un any de feina per deixar-ho tot tal com estava», afegeix l'expresident d'uns veïns que llavors convivien amb l'amenaça constant del desbordament del Francolí, que acaba exemplificant com la força de l'aigua va arribar a emportar-se taulells de les botigues que pesaven més de cinc-cents quilos. Fins i tot el terra de davant del local de l'ens veïnal va desaparèixer.
Al Serrallo, també
L'episodi d'aiguats també va fer estralls al barri del Serrallo, just a tocar de Residencial Palau. La presidenta de l'associació veïnal, Carme Pedrol, que llavors ja liderava l'ens, reté igualment en la memòria la fotografia d'aquell 10 d'octubre de 1994. «Veníem d'una llarga època de molt poca pluja i ens va agafar a tots de sorpresa», explica amb detall, tot insistint que la causa va ser l'aigua que es va anar acumulant al riu a l'altura de la Conca i el pendent que agafa la llera quan s'apropa a Tarragona.
Mur de contenció al Serrallo
S.CMés enllà dels danys provocats, únicament materials però nombrosos, els aiguats van deixar al descobert la gran necessitat de construir un mur de contenció a la llera del Francolí a l'altura de les dues zones més afectades per les tempestes, i que va acabar sent una realitat, principalment per la insistència dels representants veïnals: «Crec que si es va acabar construint, en part va ser per la constància i per la tossuderia que vam demostrar en tot moment», va assegurar Pedrol. L'encara portaveu veïnal del Serrallo recorda la gran col·laboració rebuda per part de diferents organismes de la ciutat i de la resta del territori: «Fins i tot, l'Autoritat Portuària va noliejar un avió des de l'aeroport de Reus perquè viatgéssim a Madrid, i l'Ajuntament de Tarragona ens deixava una furgoneta de vuit places cada cop que havíem de viatjar a Barcelona, que eren molts.» Ara, amb la perspectiva del temps, remarca: «Vaig arribar a conèixer molts consellers de la Generalitat.» D'altra banda, va subratllar la tasca del llavors alcalde, Joan Miquel Nadal: «Hi havia una bona relació entre l'Ajuntament i la Generalitat, però recordo que Nadal es va enfrontar a gent del seu propi partit perquè aquest mur es construís al més aviat possible.»
