La solidaritat amb els refugiats beneficiarà persones autòctones
Govern i entitats socials estudien com aprofitar l'allau de mobilització social i l'oferiment de pisos per col·laborar amb els asilats
Es treballa perquè facin servei a famílies en situació d'exclusió
Tant les entitats socials com les administracions –des del govern fins a ajuntaments de municipis de totes les mides– es declaren gratament sorpresos per les múltiples ofertes de solidaritat de ciutadans disposats a col·laborar en l'atenció als refugiats que arribaran a Catalunya. Un dels fets que està portant molta feina als grups que treballen per preparar l'acollida i la integració és precisament inventariar els recursos i les propostes de col·laboració que van des d'habitatges, fins a locals o perruqueries que proposen donar part dels ingressos d'un matí. “No podem deixar perdre tota aquesta solidaritat material i immaterial que ha sorgit per l'impacte que causen les imatges dels refugiats, perquè aquí també hi ha molta gent a la qual pot fer servei”, planteja el coordinador del Comitè per a l'Acollida, Àngel Miret.
En espera de saber la data d'arribada i el nombre de persones que vindran, en el marc de l'acord de la UE, el comitè d'atenció als refugiats i els diferents grups de treball preparen els dispositius d'acollida i d'integració . Si una cosa té clara Miret des que es va posar al capdavant de l'operació és que cal anar molt alerta que no es creï una situació de ruptura entre les persones que ja són aquí en situació d'exclusió i les que arribin. I una altra és que cal treballar en tot moment coordinadament amb administracions i entitats, “que són les expertes a fer acompanyament i atenció”, en paraules de Miret. És per això que ara govern i entitats estan en un procés de reflexió per treure el màxim rendiment d'aquesta mobilització social i evitar que cap d'aquestes iniciatives solidàries s'acabi quedant al marge.
Famílies mentores
Pot ser el cas d'un veí que ha ofert un local perquè els caps de setmana no l'utilitza. El més probable és que no sigui necessari en el dispositiu d'acollida dels refugiats, però se li pot donar un altre ús que beneficiï alguna entitat social o de lleure del municipi. El mateix pot passar amb una família que està disposada a fer acompanyament o mentoria per facilitar el procés d'integració dels refugiats. Es pot donar el cas que al seu municipi no hi vagi cap família asilada, però pot fer l'acompanyament d'una d'origen immigrant o d'una d'autòctona que passi per dificultats i necessiti suport.
“Està clar que emergeix una solidaritat global i és una oportunitat que hem d'aprofitar –indica convençut Miret–. Li hem de saber donar contingut i també promoure els valors que comporta”. Des del primer moment que el comitè es va posar en marxa per preparar el pla d'acollida tant la vicepresidenta i consellera de Benestar, Neus Munté, com l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, van insistir que els recursos que s'hi destinin no poden comportar retallades en l'atenció als col·lectius en risc d'exclusió i a les nombroses persones en situació d'atur que ja són aquí.
Ampliar recursos socials
“Hem d'aprofitar l'arribada de persones refugiades per ampliar els recursos socials, també per als autòctons”, va plantejar fa uns dies Colau durant la visita a Alemanya per veure sobre el terreny com es fa l'atenció als asilats. Ara que es fa la llista de recursos per al pla d'acollida, s'ha decidit, per exemple, no destinar als refugiats pisos cedits per vicaries, perquè es considera que se'n poden beneficiar famílies autòctones que han estat desnonades.
Últims retocs a la Casa Bloc de Sant Andreu
A la Casa Bloc del barri de Sant Andreu de Barcelona s'estan fent reformes per acabar d'adequar els espais a habitatges per a les persones refugiades de Síria o altres conflictes bèl·lics tot just arribin a Catalunya. Seran persones procedents de camps de refugiats o centres d'acollida de Grècia i Itàlia, però el nombre i la data són encara interrogants. Es calcula que amb quinze dies es podrà fer una diagnosi de cada persona o família, veure les seves necessitats i les seves capacitats i aspiracions i llavors derivar-los a un pis on puguin començar una nova vida.
A més de la Casa Bloc –ara en desús i que havia estat residència per a vídues de militars–, els refugiats podran anar a viure d'entrada a l'alberg i casa de colònies de la Conreria, a Tiana, que cedeix l'Arquebisbat de Barcelona i gestiona la Fundació Pere Tarrés, i a unes instal·lacions cedides per la Fundació Sant Joan de Déu, a Manresa. En total, unes 210 places.
