“Jo estava i estic pel dret de Catalunya a decidir el seu futur”

Antoni Guil (PSC) ha revalidat l’alcaldia de Montmeló gràcies al fet de ser la força més votada i ara negocia l’entrada d’ERC al govern. És un barcelonista molt actiu i des de fa poc ha entrat com a patró a la Fundació del FCB.

Com ha anat l’entrada a la Fundació?
El mes d’abril d’aquest any es va constituir la Confederació Mundial de Penyes del FCB, que agrupa les 30 federacions de tot el món. La Confederació ha entrat a la Fundació i jo, com a president de la Confederació, he entrat com a patró a la Fundació.

Què li suposarà?
Participar activament en les decisions que es prenguin sobre les activitats i les accions solidàries que faci la Fundació al territori.

Quan hi haurà pacte de govern amb ERC?
No ho sabem. Nosaltres, un cop superat el procés d’elecció d’alcalde, estem treballant amb ERC, que en principi és la força que abans del nomenament va negociar amb nosaltres. No hem fixat data. Esperem que sigui el més aviat possible.

Un dels punts del pacte ja s’ha complert: entrar a l’Associació de Municipis per la Independència.
ERC va posar sobre la taula en el moment de la negociació alguns temes, i un era la integració a l’AMI. Nosaltres en aquell moment vam decidir, com a partit, que no hi havia inconvenient. Ho vam fer per la governabilitat.

Va en contra de la línia que defensa el seu partit.
El nostre primer secretari ho va deixar molt clar. D’una manera o una altra, les decisions locals es prenen en clau local i evidentment aquesta decisió va ser presa en clau local. Havíem d’escollir un govern del PSC adherit a l’AMI o un govern d’ICV-EUiA adherit a l’AMI. Davant d’aquesta opció nosaltres hem preferit mantenir el govern per garantir la governabilitat de futur amb ERC en comptes de donar un pas enrere i que fossin altres forces les que tinguessin la responsabilitat de govern.

Vostè ha participat en les darreres manifestacions de l’Onze de Setembre convocades per l’ANC.
Sí. Tret d’aquesta última.

Vostè és sobiranista?
No. Jo ho he dit més d’una vegada. Estava i estic pel dret de Catalunya a decidir el seu futur. I segons aquest principi, he assistit a aquestes manifestacions. Precisament, en aquesta darrera manifestació, aquest principi no semblava que fos prioritari i sí la independència. Per això vaig fer un pas enrere.

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, diu que el dret a decidir no existeix.
D’acord. Jo el que considero és que del dret a decidir se’n pot dir de moltes maneres, però el poble de Catalunya serà el que a la fi vulgui ser. I això és una decisió que només pot prendre el poble de Catalunya.

I si s’allarga molt?
La insatisfacció de la gent no es pot perpetuar. No hi pot haver una situació que s’eternitzi. S’han de trobar ponts de diàleg i de solució. El que han de fer els governs, tant de Madrid com de Catalunya, és posar-se d’acord per negociar perquè el futur ha de ser d’acord amb l’Estat espanyol, però que es faci d’acord vol dir que ha de ser dialogat, pactat i amb els considerants que es cregui oportú. Estancar-nos en aquesta situació no porta enlloc.

La reforma del centre complirà el calendari?
Va una mica endarrerida amb relació a la programació inicial. Potser uns 15 dies. Però confiem que a finals de novembre ja podrem haver enllestit el gruix més important.

Han generat queixes?
És evident que una obra d’aquesta magnitud genera insatisfaccions als botiguers, que evidentment perden volum de negoci. Però crec que la gent ho està entomant amb molta paciència, preveient que és una millora per al municipi, per als comerços de l’entorn de l’obra i per a tot el municipi perquè treballem sobre la mobilitat del centre del municipi.

Comportarà el tall total de trànsit en alguns carrers?
Hi ha dos carrers que passen a ser del tot per a vianants. El primer tram del carrer Timbaler del Bruc i el primer tram del carrer Vic.

Quin impacte tindrà en el trànsit?
D’acord amb el pla de mobilitat, es preveu que altres carrers hauran de suportar aquest trànsit. Sobretot el més interior. L’altre s’ha de desviar per la part exterior. Aquesta obra s’ha pogut fer, precisament, perquè en un moment donat hem pogut traslladar el trànsit a la part exterior, al vial del Congost i del Besòs. El carrer Timbaler del Bruc suportava, a més, l’accés de veïns d’altres municipis i del mateix Montmeló cap a l’AP-7 i la B-30, que ara es pot fer a través dels vials o de carrers alternatius.

Tenen lligada la segona fase de la reforma?
No. La Diputació ha de redactar el projecte i a partir d’aquí haurem de cercar els recursos per iniciar-la.

I la licitació de la urbanització de la llosa del tren?
Estem pendents que Adif ens comuniqui l’inici de la licitació. Ens ho van confirmar al juliol, durant la visita que vam fer amb la diputada Dolors Montserrat al director d’explotació d’Adif, Javier Gallego. Estem pendents que es publiqui al Butlletí Oficial de l’Estat.

Foment ha complert tots els seus compromisos?
Es podria parlar d’incompliment pel retard que ha tingut el final de l’obra de soterrament i l’inici de la integració urbana. Hi havia d’haver una solució de continuïtat que no s’ha produït. Ara ja s’ha desbloquejat la primera fase i treballem per fer possible la solució de continuïtat de les dues altres fases.

Aventura un calendari?
Un cop licitat, i espero que sigui molt aviat, el termini de licitació a Adif és de sis mesos. Per tant, en el segon o tercer trimestre de l’any vinent.

Quin tram?
Entre Lluís Companys i Pompeu Fabra.

Ha funcionat el sistema d’aparcaments regulats al voltant de l’estació?
La millor solució hauria estat que Renfe fes, en la tercera fase del soterrament, els 200 aparcaments previstos. Però Montmeló ja ha posat de la seva part cedint aparcaments al polígon Sota el Molí. Hem habilitat altres espais, al mateix escorxador i a altres zones, però era evident que l’ocupació d’entre 500 i 600 vehicles diaris que arriben per agafar el tren a les 7 del matí i marxen a les 7 de la tarda és una sobreocupació de les places més properes a l’estació que impedia que els veïns hi poguessin aparcar. Amb la zona taronja hem buscat la possibilitat que el veí aparqui i hem distanciat a dos o tres minuts de l’estació el que ve de fora.

Què aportarà el desdoblament de la línia del Nord i la futura estació al circuit?
Una opció més per desplaçar-se a Barcelona i a la zona de Vic i Puigcerdà. Ara, els ciutadans s’han de desplaçar fins a Parets per fer aquesta ruta.

I l’estació que es planteja a la línia R2 i R8 a Montornès?
L’impacte que pot tenir, segurament, és un descens de les persones que vénen a agafar el tren aquí i això podria evitar una mica els col·lapses a la zona propera a l’estació. Un tren de rodalies ha de tenir parada en tots els pobles per on passa.

Segueix reclamant un accés directe des de l’autopista?
Sí. És vital, però no només per a Montmeló. També per acabar amb el col·lapse diari que hi a la sortida de l’AP-7 per agafar la C-17.

Ho veu factible aviat?
No, perquè la Generalitat no té recursos.

Quan estarà aprovat el pla del circuit?
Entre finals d’any i el primer trimestre de l’any vinent.

Que aportarà?
D’entrada, la possibilitat d’una ordenació lògica d’un seguit d’activitats que han de donar sostenibilitat de futur a la pròpia instal·lació i una oportunitat d’activitat i negoci als pobles del voltant, només a Montmeló. Són activitats d’oci, de formació i industrials.

La iniciativa privada respondrà?
Hem de fer atractiu el producte. En la comissió política del pla hi ha el Departament d’Empresa i Ocupació i treballem per buscar promotors que mostrin interès.

S’han adreçat algunes empreses interessades a l’Ajuntament?
Històricament han anat venint empreses interessades a fer diferents activitats, però no es donaven les condicions des del punt de vista urbanístic, tot i que llavors hi havia més capacitat inversora.

Han aprovat la reforma de la coberta del Museu. ICV deia que estava deixat de la mà de Déu.
Està en perfecte estat, però hi ha hagut un problema a la teulada i es farà una reparació. Si ICV ho diu perquè l’exposició amb la qual es va obrir continua sent la mateixa, jo vaig estar a les Jornades del Patrimoni i vaig poder veure quines són les descobertes del jaciment de Can Tacó i no es pot dir que està deixat de la mà de Déu. Té una col·lecció que tothom hauria de veure.

Les relacions amb Montornès s’han vist afectades per la delimitació dels termes?
Està en mans del contenciós i esperem la resolució que prengui el jutge. Nosaltres discrepem obertament de la posició de Montornès i de la resolució del Departament de Governació. No obstant això, el diàleg amb Montornès continua obert en molts altres temes.

No és una mica anacrònic fer una reclamació territorial basada en l’edat mitjana?
No. Hauríem de retrocedir en el temps per veure com va néixer tot això. Això va sorgir de la delimitació de Can Tacó perquè, com que era propietat privada i s’havia de comprar la parcel·la, cadascú havia d’assumir la seva part. La decisió d’estendre la revisió a tota la divisió dels termes no va partir de Montmeló, sinó de Montornès. Nosaltres vam acceptar el repte i hem arribat on hem arribat. Hi ha una discrepància que haurà de resoldre un tercer, però amb molta calma.

La notícia completa a