Els 29 seminaristes asseguren el relleu generacional a les parròquies del Vallès
El bisbat acaba d’incorporar sis nous capellans, tres dels quals vicaris a Granollers i Canovelles
Els 29 seminaristes que actualment estan fent la formació per convertir-se en capellans al seminari del bisbat de Terrassa asseguren el relleu generacional a les parròquies de la diòcesi, on s’inclouen bona part dels municipis del Vallès Oriental.
Amb l’ordenació de sis nous preveres que es va fer aquest diumenge a la tarda a la catedral de Terrassa, s’incorporen preveres més joves a les parròquies. Dels sis nous capellans, tres estan vinculats a esglésies del Vallès Oriental: Guillem López, de 35 anys i vicari a la parròquia de Sant Esteve, a Granollers; Walter Cifuentes, de 35 anys i destinat a la parròquia de Fàtima, de Granollers i a Sant Fèlix, de Canovelles, i Hernan Urdaneta, de 42 i vinculat a Sant Esteve i a Fàtima, de Granollers.
Els responsables del bisbat de Terrassa estan satisfets amb la xifra de seminaristes, que és elevada, admet mossèn Carles Cahuana, secretari general del bisbat. Per exemple, el seminari interdiocesà que aplega tots els bisbats de Catalunya excepte els metropolitans també té una trentena d’aspirants a capellà formant-se, tot i que el territori és molt més ampli. El relleu generacional està garantit. De moment, tenim més ingressos que no pas sortides, celebra Cahuana. Les baixes són, generalment, per jubilacions.
El planter de seminaristes de Terrassa assegura la incorporació de capellans joves a la diòcesi en els propers anys perquè la majoria tenen entre 25 i 35 anys. El procés formatiu dura uns set anys amb un primer any introductori i discerniment, dos anys per estudiar filosofia, tres per a teologia i un més d’etapa pastoral on els seminaristes ja viuen en una parròquia. Durant tot el procés, però, hi ha contacte amb les parròquies durant els caps de setmana, explica Cahuana. Al voltant d’un 10% dels aspirants tenen origen estranger. Amb tot, Cahuana relativitza aquest fet. Són joves que no han nascut aquí però que fa molts anys que hi són. Hi han estudiat, han crescut.... També hi ha seminaristes que arriben després de cursar altres estudis i treballar en àmbits diversos.
L’actual nombre de capellans fa que al bisbat de Terrassa un capellà sol no porti moltes parròquies. Només passa en els àmbits més rurals, diu Cahuana. Es dóna, per exemple, al Baix Montseny. Amb tot, en la majoria de casos són parròquies petites o històriques on l’activitat ja és molt reduïda. La vinculació d’un prevere o un petit equip de capellans amb la gestió de diverses parròquies es dóna més al bisbat de Vic, on pertanyen les parròquies de pobles com Aiguafreda, Figaró, Riells, Sant Feliu i els quatre municipis que recentment s’han integrat al Moianès. És una constant a molts llocs de Catalunya. Aquella idea d’un capellà a sota de cada campanar ja no es dóna, assegura mossèn Pere Oliva, vicari episcopal de pastoral del bisbat de Vic. Aquí han optat perquè un prevere porti diversos pobles i per concentrar serveis també misses a parròquies de referència. També han apostat per l’arribada de capellans de països com Ruanda o el Congo, amb qui històricament aquesta diòcesi havia mantingut una estreta relació per la presència de capellans catalans allà. No vol dir que sigui un servei per sempre. És per uns anys, ells continuen incardinats a la diocesi d’origen. Això, admet Oliva, ha permès mantenir obertes parròquies i reduir la mitjana d’edat perquè tenen entre 35 i 45 anys. És enriquidor per a ells ho aprofiten per completar els seus estudis a la universitat i per a nosaltres.
