El govern preveu implantar un ‘MIR' per als aspirants a mestre d'aquí a dos anys
L'augment de pràctiques pretén millorar la destresa dels docents en aspectes com la gestió de l'aula
Les escoles volen professors amb més nivell d'anglès
El Departament d'Ensenyament i la Secretaria d'Universitats i Recerca estan treballant en un programa de pràctiques a l'estil del MIR que fan els metges per als estudiants de magisteri que vulguin accedir a la professió de mestre. Segons van explicar ahir el secretari de polítiques educatives, Joan Mateo, i el director general d'Universitats, Lluís Jofre, el nou pràcticum es posaria en marxa el curs 2017-2018.
La durada de les pràctiques variarà en funció de cada universitat, però Mateo va assenyalar que, com a mínim, haurà de durar un any perquè els estudiants tinguin l'oportunitat de viure totes les situacions que es donen en una escola o institut al llarg del curs. El Departament d'Ensenyament ja està seleccionant els centres més innovadors perquè els estudiants tinguin uns referents de bones pràctiques en la seva formació.
Accés al cos de docents
Pel que fa a l'educació secundària, on les pràctiques només suposen el 7% de la formació dels professors (en el cas d'educació infantil i primària és del 21%), la idea és transformar l'actual màster en el nou model de pràctiques. En un futur, a més, es pretén que el MIR dels professors es converteixi en la porta d'entrada al cos de docents, una cosa, a hores d'ara, inviable perquè les lleis orgàniques estatals no ho permeten i per aconseguir una plaça cal superar unes oposicions.
La necessitat d'ampliar el període de pràctiques dels aspirants a mestre és una demanda recurrent entre els professionals de l'educació, tal com ho demostra l'estudi Ocupabilitat i competències dels nous docents, fet públic ahir per l'Agència de la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). Les conclusions de l'enquesta de l'AQU, en què han participat 281 directors, gerents i titulars de centres d'educació infantil, primària i secundària de Catalunya, posen de relleu la conveniència d'engegar el MIR de mestres per reforçar les destreses dels futurs docents en aspectes que els centres enquestats veuen molt millorables en els docents novells, com ara la gestió de l'aula i la gestió dels conflictes, unes habilitats que, segons remarquen els responsables de l'estudi, s'aprenen a l'aula tot exercint de mestre.
El director de l'AQU, Martí Casadesús, va explicar que els directors dels centres enquestats posen prou bona nota als docents novells (6,4 els dels centres públics i 7 els privats i concertats), però hi ha aspectes manifestament millorables. Els més destacats, l'insuficient nivell d'anglès, que fa que molts mestres siguin incapaços d'impartir alguna classe en aquesta llengua, com es fa a moltes escoles i instituts del país. Els centres cada cop volen mestres més polivalents i per aquesta raó valoren que tinguin titulacions complementàries. A primària demanen també un nivell més alt en llengua i matemàtiques.
LA XIFRA
Prova d'aptitud personal el curs 2017-2018
El programa de millora i innovació de la formació inicial de mestres (MIF), sorgit d'un acord del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), està dissenyant la nova prova d'aptitud pedagògica per a l'accés a la carrera de mestre (PAP). L'examen, que serà complementari de les proves d'accés a la universitat (PAU), entrarà en vigor el curs 2017/2018 i té com a objectiu elevar el nivell dels mestres i, amb aquest, el dels estudiants. La prova, que ara està en fase de disseny, anirà més enllà dels coneixements acadèmics clàssics i avaluarà la comprensió comunicativa dels aspirants a mestre, la lògica matemàtica i la comprensió crítica del món. A banda de la PAP, el programa MIF està impulsant altres iniciatives encaminades a millorar la formació dels docents com l'impuls de l'oferta de la doble titulació d'educació infantil i primària i facilitar la mobilitat internacional d'estudiants de magisteri i professorat.