Una sentència obliga a traslladar l’obrador d’una pastisseria de Sant Antoni per molèsties als veïns
L’ordre judicial acaba amb un litigi que va començar fa 13 anys
La pastisseria Sanllehí, a la plaça del Montseny de Sant Antoni de Vilamajor, haurà de traslladar el seu obrador a un altre lloc en compliment d’una sentència de la Secció 11 del Civil de l’Audiència Provincial que ha fallat a favor d’uns veïns que viuen en el primer pis del mateix edifici.
La pastisseria Sanllehí, a la plaça del Montseny de Sant Antoni de Vilamajor, haurà de traslladar el seu obrador a un altre lloc en compliment d’una sentència de la Secció 11 del Civil de l’Audiència Provincial que ha fallat a favor d’uns veïns que viuen en el primer pis del mateix edifici, a sobre mateix de l’establiment, que havien denunciat les molèsties que els provoca el soroll i les vibracions de la maquinària.
El propietari de la pastisseria, Jesús Lera, que actualment és regidor d’Urbanisme (ERC) i primer tinent d’alcalde, ha explicat que fa setmanes que ha començat el trasllat de l’obrador a un local prop del camp de futbol. La sentència, dictada el dia 28 de maig d’aquest any, també obliga els amos a indemnitzar amb 10.000 euros els veïns afectats.
La resolució és el darrer capítol d’un llarg litigi entre els propietaris del pis, Roser Arumí i el seu fill, Cristian Garcia, que va començar l’any 2003. Els veïns es van queixar a l’Ajuntament pels sorolls provocats per la maquinària de l’obrador. L’Ajuntament va fer una primera inspecció al local i, segons explicava llavors Jesús Lera, que encara no era regidor, es van adoptar algunes mesures. Més endavant es va presentar una segona denúncia davant dels Mossos d’Esquadra, que van fer diversos mesuraments de soroll. Aquesta darrera denúncia va donar lloc a un procediment que va acabar amb una sentència del Jutjat Penal 1 de Granollers, que a principis de l’any 2008 va condemnar Lera a dos anys i mig de presó i al tancament de la botiga. Posteriorment, però, l’Audiència va revocar la sentència.
L’any 2011, els habitants del pis van engegar un nou procediment, en aquest cas per la via civil, que va donar lloc a una resolució del Jutjat de Primera Instància número 4 de Granollers que desestimava la demanda. Van apel·lar a l’Audiència, que ha estimat en part el recurs.
El principal argument de la resolució és el resultat de les proves de soroll que es van fer i que conclouen que en un dels dormitoris se supera el valor límit de decibels reglamentàriament fixat. La sentència afegeix que, segons el mateix peritatge, l’aïllament acústic és notablement baix i podria ser insuficient per a nivells d’emissió acústica considerats normals. També fa referència a les conseqüències de l’exposició continuada al soroll per a la salut de les persones afectades. Es basa en un informe emès per un metge de família segons el qual Roser Arumí pateix un quadre d’ansietat tractat amb antidepressius. Un trastorn que, segons l’Audiència, és relacionable amb el nivell sonor excessiu que, hem constatat, ha anat rebent al llarg del temps el pis de la senyora Arumí.
En conclusió, el tribunal declara provat que el funcionament de la maquinària de l’obrador provoca una pressió sonora al dormitori I del pis primer primera de la finca i condemna el propietari a resituar la maquinària o bé fer les obres d’aïllament acústic que calguin.
"EL PITJOR SÓN LES VIBRACIONS"
En declaracions a EL 9 NOU, Roser Arumí ha remarcat que el pitjor de tot són les vibracions. No serveix de res posar-se taps a les orelles perquè encara és pitjor, no es pot evitar de cap manera. Afegeix que el seu objectiu no són els diners. El nostre desig és que s’acabi el problema i recuperar la salut, perquè és una autèntica tortura. Després de 13 anys, poder arribar a casa i descansar, i animo la gent que es pugui trobar en una situació similar que no calli i que ho denunciï.
Per la seva banda, Jesús Lera diu que una de les causes del problema és la deficient construcció de l’edifici, que data de principis dels anys 80. Qualsevol vibració es transmet directament a l’edifici per l’estructura. Sobre el pagament de la indemnització, que l’advocat de l’acusació, Lluís Virgos, del despatx Consiliors, de Barcelona diu que encara no s’ha pagat, Lera diu que cal negociar la fórmula per fer-la efectiva i que pot posar en perill fins i tot el negoci.
