Un 27% dels ocupats, amb més estudis dels que els demanen

L'Estat espanyol té una de les taxes d'atur més altes d'Europa i, a més, un problema greu d'adequació del nivell de formació de la població a les característiques del mercat de treball. Així es desprèn de l'estudi Els reptes en matèria de competències de la població adulta, presentat ahir per la Fundació Jaume Bofill, que revela que més d'un de cada quatre treballadors de l'Estat espanyol (el 27%) té un nivell d'estudis superior al que necessita per fer la seva feina. L'Estat se situa al capdavant del rànquing de països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) en el percentatge de treballadors en ocupacions elementals, amb un 14%, molt per sobre del 8% de mitjana de l'OCDE.

Segons Jorge Calero, un dels autors de l'estudi, el problema no és que hi hagi un excés de persones molt formades, sinó una manca de llocs de treball qualificats. “L'economia no creixerà bé si no té força de treball qualificada”, adverteix Calero, que creu que la solució implica que “el mercat de treball utilitzi” aquest capital.

La manca de llocs de treball qualificats és, precisament, una de les raons que explica el baix nivell de competència lectora dels adults de l'Estat, juntament amb l'educació i el capital cultural. Segons l'estudi de la Fundació Jaume Bofill, basat en les dades de l'Avaluació Internacional de les Competències dels Adults (PIAAC), més conegudes com ara el PISA dels adults, de l'any 2012, el 20% dels joves de l'Estat tenen una competència de lectura baixa i el 40%, intermèdia, un percentatge molt superior al de la mitjana de l'OCDE en què aquests dos grups sumen el 39% dels joves.

Aquesta diferència –sosté l'estudi– no és atribuïble a una baixa qualitat del sistema educatiu, sinó a factors com ara l'abandonament prematur dels estudis, l'escassetat de llocs de treball qualificats i el capital cultural dels adults. El problema és greu perquè les dades demostren que tenir un alt nivell de competències és una protecció més efectiva contra l'atur que el mateix nivell acadèmic.

Per mirar de mitigar el fenomen, l'estudi proposa, entre altres mesures, apostar per la formació al llarg de la vida. A l'Estat, només un 41% de la població adulta continua formant-se després d'haver acabat els estudis, cosa que suposa el setè percentatge més baix de l'OCDE, molt inferior al 60% dels països nòrdics. I això que, segons Òscar Valiente, un dels coordinadors de la investigació, els darrers anys s'ha potenciat molt la formació contínua. El problema –matisa– és que “s'ha apostat molt per la quantitat i no per la qualitat” i aquesta formació no arriba a qui més ho necessita.

Els responsables de l'estudi demanen a les administracions que posin en marxa un pla d'universalització de l'assoliment d'estudis secundaris superiors i que es coordinin per sincronitzar el mercat de treball amb l'educació de la població, de manera que el primer pugui treure profit del capital humà del país. Un exemple d'un aspecte a millorar és la nova llei de formació professional, que pretén integrar millor el món del treball i l'educació. Segons Valiente, “les bones intencions inicials han quedat pel camí per manca de lideratge”.