Petits músics a l'aula

En Yossof i la Soraya tenen nou anys i parlen d'acords i de notes gairebé com experts. Estudien a l'escola Pous i Pagès, al barri de Sant Joan de Figueres, on viu la comunitat gitana. I des del gener passat, amb els seus companys de classe, cada setmana aprenen a tocar l'ukelele, un instrument que s'assembla a la guitarra però en petit, com a part d'un projecte que duu l'art a l'escola, en favor de la cohesió i la integració, el foment de l'aprenentatge i la lluita contra l'absentisme. En Domi, el seu professor, que és un integrant del grup de rumba Els Delai i està vinculat al barri, va inventar un nom per a aquest grup de petits músics que han creat dins l'escola: són els Rumbalele. Avui toca classe i s'asseuen cada un amb el seu ukelele, que han après que cal cuidar perquè soni d'allò més bé, i comencen a tocar. Un dels aprenentatges és que si treballen junts sona millor. En Yossof explica que el millor que han fet fins ara és tocar i cantar la cançó Soy un zombi elegante. La Soraya recorda que quan van tocar davant tota l'escola va passar una mica de vergonya però s'ho va passar bé.

El projecte en qüestió es diu Planters i el porta a terme ConArte Internacional, amb la col·laboració de l'Ajuntament. Gemma Carbó, presidenta de l'associació, defensa que “la presència de les arts, dels llenguatges artístics en general en l'àmbit educatiu contribueix a millorar molts aspectes sobretot en escoles on hi ha contextos amb una gran diversitat, o on la lectoescriptura és un repte complicat”. El director de l'escola, Xavier Costa, explica que el projecte s'adapta molt bé a la línia pedagògica de l'escola, que parla de les activitats pràctiques i vivencials. “El que fem és que el nen estigui motivat, aprengui molt més els aprenentatges que li pertoquen, i amb el fet de venir motivat, també intentem reduir absentisme”, diu, tot i que admet que serà un repte a mitjà termini. Al Pous i Pagès actualment hi ha un absentisme elevat.

Un altre dels grans reptes de ConArte és acostar instruments com el violí o el violoncel i demostrar que no només els poden tocar uns pocs, diu Gemma Carbó . “La música la portem a dins i només cal que ens donin l'oportunitat. No estem buscant grans talents, el que volem és donar l'oportunitat de sentir el que vol dir la música, que és un cuquet que un cop l'has sentit no l'oblides”, hi afegeix. Precisament això és el que fan els alumnes de quart de l'Anicet de Pagès, a la Marca de l'Ham de Figueres, un barri amb una alta concentració d'immigració. La Sokayna, la Nerea i en Sandji, com els seus companys del barri de Sant Joan, també aprenen a tocar instruments, però en aquest cas han format una orquestra de corda. Tenen vuit i nou anys i ens expliquen què és un pizzicato: una manera d'usar els instruments pinçant les cordes amb els dits. I també un glissando. Aquesta setmana tots els de la classe s'han pogut endur els instruments a casa. Han assajat davant dels pares però la Nerea es queixa que no li deixen fer la “bogeria”, és a dir tocar molt ràpid, que és el que li agrada més. Mentrestant, en Sandji explica que quan toca el violí “allibera pressió” i la Sokayna, que se sent “afortunada”.

El director del centre i mestre de música, Jordi Pous , diu que l'important és que els alumnes van a classe “emocionats” i que el que problema de l'escola clàssica és que no motiva els alumnes. A ConArte han trobat una bona fórmula que s'aplica a vuit centres de les comarques gironines. A part de Figueres, també es fa a Torroella de Montgrí i Salt. La regidora d'Educació de Figueres, Mar Casas, destaca que “els instruments són l'excusa perquè l'important és vincular educació i art”. “És impressionant el que s'ha vist que es pot treballar: millorar la capacitat d'aprenentatge, millorar el clima escolar, la integració social, potenciar el diàleg intercultural. Són un seguit de beneficis que ens fan apostar pel projecte.”

Casas diu que s'ha començat per aquests centres perquè són “alumnat d'atenció educativa preferent” però que li agradaria que es fes a totes les escoles.