Societat

JORDI VIDAL

XEF DEL RESTAURANT LA GUSPIRA

“La camamilla perfuma els plats i els fa digestius”

“Aposto pels productes de proximitat per militància i perquè sé amb quins estàndards de qualitat i de seguretat alimentària treballen els petits productors catalans”

“Faig una cuina d'arrel tradicional, però amb noves textures i amb sabors que busquen sorprendre”

“Encara ens queda molt camí turístic per recórrer”

En positiu.
Jordi Vidal (Almacelles, 1989) encara és lluny dels trenta, però és un emprenedor convençut que en temps de crisi és quan cal buscar oportunitats. Ell ho va fer. Va comprar una casa del segle XVIII a Linyola i, juntament amb la seva dona i sòcia, Assum Roigé, la van convertir en un petit hotel rural amb restaurant per a paladars exigents.
La cuina és qüestió de matisos; ho vaig entendre a El Bulli i a El Celler de Can Roca

Costa quedar amb Jordi Vidal. No para. És el xef del restaurant La Guspira de Linyola i fa classes a l'Escola d'Hostaleria de Lleida. De temps lliure en té ben poc, però està content, perquè fa el que li agrada.

Com se li va ocórrer convertir la camamilla del Pla d'Urgell en un ingredient de la seva cuina?
La camamilla no deixa de ser una herba aromàtica que combina molt bé amb les postres, però també amb peixos com el bacallà, per exemple. L'únic que has de vigilar és com l'empres, perquè tots l'associem a problemes gastrointestinals i, evidentment, has d'evitar que això passi. Les infusions de camamilla són un gran remei natural, però això no vol dir que no se'n pugui treure més partit. Si fem anar canyella, per què no podem fer anar camamilla? A més, la de Linyola és molt bona, especialment aromàtica. Ens la porten del parc de les Olors del mateix poble. Tradicionalment, aquí s'havia fet licor de camamilla, i jo mateix en faig. Però també serveixo granissats, gelats i en unes postres que es diuen paisatge refrescant de camamilla de Linyola, a banda d'utilitzar-la amb peixos i foies.
Producte de proximitat.
Per què hem d'anar a buscar productes a l'altra banda del món si a prop de casa tens productors que et poden oferir molta qualitat? A mi m'agrada treballar amb productes de proximitat. Per raons de sostenibilitat, per donar vida al territori i perquè sé que com es treballa aquí, quins criteris de qualitat se segueixen i, sobretot, per seguretat alimentària. Els productes locals em donen garantia.
Va treballar a El Bulli i al Celler de Can Roca, entre d'altres. Què en va aprendre?
Treballar a llocs tan importants t'obre portes; és indiscutible. I t'ensenya que la cuina és qüestió de matisos. I que vol molt d'esforç i molta dedicació. Que has d'estar al dia i que costa molt mantenir-te a l'elit. No n'hi ha prou fent bon menjar. El client ha de trobar un equilibri entre el plat, el servei i l'ambient. Si el menjar és bo però tarden a sortir els plats o et posen estovalles de paper, no has satisfet les expectatives del client, que paga per emportar-se una experiència.
És un defensor de la cuina tradicional.
Penso que cal conservar el patrimoni gastronòmic, i així ho intento transmetre als meus alumnes. Però això no vol dir que no es pugui innovar. Precisament, aquesta és la clau: fer plats tradicionals que, a la vegada, sorprenen perquè has actualitzat les presentacions, les textures...
La Guspira també és un hotel rural. Té futur el turisme d'interior?
Encara ens queda molt camí per recórrer. Nosaltres oferim un oasi de pau per trencar amb la rutina de la ciutat. I això cada dia es valora més. Penso que la plana de Lleida encara pot créixer turísticament i treure partit de recursos naturals, com ara l'estany d'Ivars.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.