L'aiguardent més tradicional

Fa vuit anys que Manuel Llombart, juntament amb altres veïns, es va oferir com a voluntari per ajudar a posar en marxa al seu poble, Prat de Comte, una festa de l'aiguardent. Llombart no sabia com es produïa aquesta beguda i va anar a buscar ajuda al poble veí, Horta de Sant Joan. Allí, li van ensenyar el procediment per fer aiguardent, i actualment produeix, sense cap afany de lucre, la major part d'aquesta beguda que s'oferix durant la festa, que aquest cap de setmana ha arribat a la vuitena edició. «Des del 24 de setembre que en preparo», explica Llombart. En total, durant aquests dies ha produït més de 400 litres de totes les varietats d'aquesta beguda amb l'alambí instal·lat a l'antiga destil·leria del poble. Segons la tradició oral, aquesta instal·lació per fer aiguardent estava situada al soterrani del forn de pa, i és on es troba durant els dies de la festa. L'alambí que utilitza Llombart té una capacitat de 250 litres i és on es bull el vi, que, com no podia ser d'altra manera, és del territori. El vapor que en surt recorre tot el serpentí i se solidifica. I vet aquí que ja tenim aiguardent. «El primer que s'obté és d'uns 70 graus d'alcohol, i a poc a poc va baixant fins a 30, que és quan hem de tornar a iniciar el procés», comenta Llombart als visitants més encuriosits de la festa, que no se'n volen perdre ni un detall. Durant aquesta jornada, arriben a Prat de Comte centenars de visitants d'arreu. «Els que no ho han vist mai, ho troben graciós, i ho pregunten tot», assegura l'esposa de Llombart, que també col·labora amb la causa ajudant el seu marit amb les explicacions als forasters.

Llombart i la seua esposa, però, no són els únics veïns del municipi implicats en la festa. A Prat de Comte tothom es mobilitza quan arriba la Fira de l'Aiguardent. Els baixos, magatzems i entrades de les cases es converteixen en parades amb productes artesanals: cócs i pastes de totes les especialitats, fets pels veïns del poble i que acompanyen el tast d'aiguardent. Així, els visitants han pogut recórrer tots els carrers de la vila i aturar-se a cada racó per degustar un tall de cóc i una mica d'aiguardent, o bé per contemplar quin és el procediment a través del qual s'obté aquesta beguda. I és que una festa com aquesta, en un municipi com Prat de Comte, no seria possible sense la implicació i l'esforç de tots els veïns.