Masia de categoria
La casa senyorial de can Dalmases o cal Conde, en ple centre de Cabrera de Mar, es va anar ampliant a partir d'una masia de l'edat mitjana
La finca va passar a mans municipals el 2009 i s'anirà rehabilitant amb l'objectiu de convertir-la en un centre cultural on es voldrien traslladar les entitats que ara estan a can Bartomeu
Tot just travessar la portalada de pedra, a l'entrada de cal Conde, impressiona l'estil senyorial de la casa amb una barreja d'elements arquitectònics renaixentistes, barrocs, historicistes i modernistes. Més que una masia estem davant una casa palau, un edifici senyorial de categoria, una masia residencial que va tenir moltes propietats a dins i a fora del poble. Així és com la defineix l'arqueòleg Josep Maria Rovira, encarregat de catalogar el patrimoni arquitectònic de Cabrera de Mar, que destaca molts dels elements que té en el seu interior i que es poden visitar gràcies a les rutes programades per l'Ajuntament.
Els visitants paren atenció als ràfecs, les xemeneies, l'escala principal, els embigats de les golfes a sota teulada, les voltes, els festejadors, els enteixinats, les portes interiors i exteriors i les finestres de pedra. A la sala del menjador s'hi pot admirar el rentamans de grans dimensions, de ceràmica policroma. Al pati del davant de la casa també hi ha el safareig decorat amb rajoles de ceràmica i la imatge de Sant Pau.
De la història de la finca en sabem que el primer propietari va ser Pau Ros, que el 1529 va comprar la casa donant nom a la casa, can Ros. Anys més tard va passar a mans de Pau Ignasi de Dalmases i Ros (1670-1718) ambaixador i defensor del drets dels catalans, motiu que el va portar a patir exili i presó. D'aquí prové el segon nom de can Dalmases. La masia, però, ja estava documentada des del 1231, tot i que el seu origen és anterior, quan era anomenada la Domus o Casa de Cabrera, propietat del senyor de Guadall de Sant Vicenç (1025), en plena edat mitjana. Actualment la masia es coneix amb el nom de cal Conde, ja que el comte de Vilardaga la va comprar el 1924.
A darrera la masia, on avui s'ha instal·lat la vela de l'envelat municipal, hi ha una bassa rodona de grans dimensions que servia per regar els camps de conreu que envoltaven la casa.
A mans municipals
El conveni urbanístic que es va aprovar el 2009 amb els propietaris de cal Conde va permetre que la masia passés a mans municipals, a canvi de la construcció d'habitatges en els terrenys propers, quan es desenvolupi el sector. L'Ajuntament hi va fer unes actuacions de millora a la façana i la teulada, per evitar-hi filtracions. Es va adequar la planta baixa per obrir-la a la ciutadania, on es fan actes de petit format i exposicions temporals.
L'alcalde i regidor de Cultura, Jordi Mir, (CDC) explica que l'objectiu seria destinar la masia a un centre cultural i poder-hi traslladar les entitats de la masia de can Bartomeu, de més difícil accés i més allunyada del centre. Aquesta operació, però, requereix una costosa inversió per adequar cal Conde i que l'Ajuntament no pot afrontar. Segons els tècnics la rehabilitació de l'estructura que forma la planta superior i les golfes, suposaria una inversió d'uns tres milions d'euros.
Tal com recorda l'alcalde, en el mandat anterior es va proposar i oferir, sense èxit, la cessió de can Bartomeu a la Generalitat a canvi que es fes càrrec de la rehabilitació de cal Conde. Els futurs usos s'hauran de consensuar amb la resta de grups polítics, però una possibilitat seria traslladar-hi també l'escola de música municipal. El que segur que també obligarà a preveure pel pressupost que s'ha d'aprovar a final d'any és una altra partida financera per continuar avançant en les reformes de la masia que, per les seves dimensions, també necessita una rehabilitació de categoria.
