François Molins, un català de Banyuls
Va ser director de gabinet dels ministres de Justícia durant la presidència de Nicolas Sarkozy
Fa alpinisme, curses de muntanya, esquí i ciclisme amb els seus col·laboradors més propers
A Banyuls dels Aspresl'esperen, com cada any, perquè hi passi les vacances de Nadal
Al fiscal general de París se li nota, quan parla, un lleuger accent. És aquesta manera de parlar francès que, amb més o menys encert, a França s'anomena “l'accent catalan de la République Française”. François Molins –l'home que ha aparegut en tots els mitjans de comunicació per explicar les investigacions i accions policials arran de les massacres de París– és originari de Banyuls dels Aspres, petit poble de mil tres-cents habitants de la plana del Rosselló, enturonat al peu del vessant nord de l'Albera. Molins hi va néixer l'any 1953 i hi visqué tota la infància i joventut fins que, acabats els estudis de dret, va entrar a l'École Nationale de la Magistrature de Bordeus. Tot i que la carrera de magistrat l'ha portat a recórrer bona part de l'hexàgon francès (Carcassona, Montbrison,Velafranche, Lió, Angers) i l'illa de Còrsega (Bastia), Molins torna cada vegada que pot, els caps de setmana o per vacances, al seu vilatge de la Catalunya del Nord. Hi té la família i, segons expliquen els banyulencs, se'l pot veure fent llargues passejades per les vinyes que envolten el poble. El fiscal de París és un home esvelt i esportiu, apassionat de l'alpinisme, les curses de muntanya, l'esquí i el ciclisme. Sovint organitza sortides als Pirineus i els Alps amb els seus col·laboradors, amb la voluntat de cohesionar l'equip. Amb els seixanta anys passats té tres fills i tres néts.
El procureur de la République de París està considerat com un professional de tendència conservadora, tot i que l'alcaldessa comunista de Bobigny fins l'any passat, Catherine Peyge, el recorda com “un fiscal molt atent a les violències contra les dones i a la lluita contra el treball negre”. Té fama, entre els juristes, de ser un professional “obert i conciliador, tot i que pot ser també colèric”, segons Jean-Pierre Rosenczveig, jutge del tribunal per a infants que havia treballat sovint amb ell. Abans d'accedir a la fiscalia de París el mes de desembre del 2011, Molins va ser director de gabinet dels ministres de Justícia Michèle Alliot-Marie i Michel Mercier, durant la presidència de Nicolas Sarkozy. El seu nomenament, sense transició, d'un càrrec polític en el ministeri a un dels llocs més sensibles de la magistratura francesa com és la fiscalia de la capital francesa, va provocar moltes crítiques dels sindicats de magistrats i de l'oposició parlamentària. Els seus detractors veien en el seu nomenament la voluntat del govern del president Sarkozy d'enterrar alguns affaires sensibles. Des del seu nomenament fins ara, però, la feina del nord-català al capdavant de la fiscalia més important de França no ha provocat més crítiques. El govern socialista del president François Hollande, arribat al poder un any després que Molins fos nomenat fiscal general, el va mantenir en el càrrec malgrat la seva trajectòria propera als conservadors francesos. Pel seu càrrec té contactes regulars amb els seus homòlegs de Madrid. El ministeri de Justícia espanyol li va concedir enguany, el 10 de juny, la Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort. A Banyuls dels Aspres l'esperen, com cada any, perquè hi passi les vacances de Nadal.