Aniversari
El centre públic compleix mig segle a Reus
L'escola Mowgli fa 50 anys
El centre reusenc va sorgir de l'impuls d'un grup de pares i mares el 1965 i es va instal·lar, inicialment, al Mas Vilella
Durant aquest curs es duran a terme una sèrie d'activitats reivindicant els seus principis pedagògics
Amb l'exposició Comencem pel nom, l'escola pública Mowgli de Reus va encetar fa unes setmanes la commemoració del seu cinquantè aniversari com a centre educatiu. Un aniversari en el qual està previst realitzar diferents actes per donar a conèixer la història, la trajectòria i els principis d'aquest centre reusenc que es va integrar en la xarxa pública el 1989 dins el moviment d'escoles Cepepc. Més enllà dels actes dins de la mateixa comunitat educativa del centre i els impulsats per l'exalumnat, la Mowgli ha previst realitzar enguany un audiovisual i elaborar un llibre sobre aquests 50 anys de formació d'alumnes.
Creada a partir de la inquietud d'un grup de pares i mares de Reus el 1965 i instal·lada inicialment en un mas de la família Vilella, la Mowgli va ser una excepció educativa al Reus de la darrera dècada del franquisme en un context en què la memorística, la disciplina autoritària, la segregació per sexe, etc. eren preceptives a les aules reusenques. Un altre tret definitori de l'escola era la qüestió de la llengua en un moment en què l'ensenyament es feia totalment en castellà. Àngels Ollé, fundadora de l'escola i directora durant molts anys del centre, afirma que la llengua “va ser un cavall de batalla” però posa l'accent en el fet que aquest aprenentatge “anava junt amb un plantejament didàctic”de les pautes de la Renovació Pedagògica i en el qual la diversitat enriquia. Uns plantejaments sobre els quals, al seu parer, avui la societat ha abdicat majoritàriament: “Ningú creu que l'escola pública serveixi per la convivència de nens diversos”, assenyala amb una barreja de convicció i enuig.
Tot i les dificultats que es van trobar per tirar endavant el projecte, Ollé opina que va afavorir molt el fet que “la societat estava oberta que se li plantegessin diferents maneres d'enfocar el moment, econòmicament s'estava més bé i la gent volia millorar”. A més, hi afegeix que “l'escola pública tradicional i la religiosa van fer molta baixada pedagògica i de prestigi en general”.
Les especificitats del projecte escolar van fer que el creixement es realitzés graó a graó des de parvulari en endavant.“No vam fer primària fins que els nens que havien començat amb 4 o 5 anys no van fer 6 anys”, explica Ollé. Aquest creixement també va possibilitar trencar el model d'escola segregada per sexes. “Aleshores era legal que nens i nenes anessin junts al parvulari, així que ja no els van separar mai”, argumenta l'exdirectora. Gràcies a les complicitats de famílies i professors, la catequesi per realitzar la comunió va ser també optativa.
Cap a 1970, el centre va tenir la possibilitat d'instal·lar-se a l'actual emplaçament a la Boca de la Mina. Aquí, el primer edifici va ser el parvulari, un espai del qual encara s'enorgulleix Ollé pel seu aspecte acollidor. Aprofitant ajudes estatals per a la creació d'escoles a les quals es va sumar el crèdit dels pares, la Mowgli va anar a poc a poc creixent en espai fins arribar a l'actualitat. Un moment important va ser la unió a la xarxa pública. “La integració de les escoles del Cepepc va ser un èxit global, es va donar valor a la feina feta i un valor a l'escola”, diu l'actual director, Pere Moyano. Explica també els motius pels quals l'escola es reivindica amb els actes: “És un motiu d'alegria perquè no tothom els pot fer i menys les institucions.”