En defensa de l'escriptora Núria Cadenes

No acostume a participar de les picabaralles polítiques que molt sovint es prodiguen a la premsa i al Facebook, però en aquest cas, la indignació m'obliga a no callar. Tot va començar divendres passat, al lliurament dels Porrots d'Honor que l'Ajuntament de Silla atorga cada any a diverses persones i entitats que han destacat en el món de la cultura, l'esport i el compromís social.

Vaig assistir com a nominat per l'activitat cultural, i després de la meua intervenció corresponia la del premiat en la modalitat ”lletres valencianes”, l'antropòleg Francesc Mira, qui va vindre acompanyat de l'escriptora Núria Cadenes, encarregada de presentar l'escriptor. A la majoria del públic ens va captivar la seua facilitat comunicativa i la particular manera d'expressar-se. Ho va fer com ho fan els erudits, mostrant, mentre lloava el guardonat, un ampli coneixement de la literatura clàssica, aportant també cites d'escriptors valencians. La seua dissertació, tal vegada va superar la del propi Francesc Mira, com manifestaren els forts aplaudiments que va rebre la presentadora.

L'acte va finalitzar amb total normalitat. Després de les fotos ens van obsequiar amb la tradicional picadeta de cortesia, durant la qual vaig poder felicitar la Núria, comprovant que encara resulta més interessant en les distàncies curtes. Tot va quedar en una agradable vesprada, satisfet pel meu guardó, però sobretot, pel fet d'haver compartit espai amb una escriptora de prestigi, una dona avantguardista que mostra orgullosa la seua ideologia, tan respectable com qualsevol altra opció política.

És periodista, conferenciant, articulista i traductora. La seua obra literària és ben reconeguda, i en ella demostra una gran admiració pel País Valencià. Ací resideix i ací treballa en l'editorial Tres i Quatre, on ha publicat monografies com: L'Ovidi, sobre el cantant alcoià Ovidi Montllor. Vine al sud !, Guia lúdica del País Valencià, recomanant als catalans que viatgen i s'interessen pel nostre territori i la nostra cultura autòctona. És autora de les novel·les “El cel de les oques”, “El banquer”, i “AZ”, amb la qual va rebre el Premi de Narrativa Ciutat d'Elx (2008), i el XX Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa (2010). També cal destacar les Cartes de la presó i Memòries de la presó, on recull les reflexions i la correspondència que mantingué durant el seu empresonament de 1988 a 1992, fins que el Tribunal Suprem la va absoldre de pertinença a banda armada.

Sí, sí... per si algú no ho sabia, Núria va complir 4 anys tancada en diverses presons acusada de pertànyer a Terra Lliure i planejar un atemptat, cosa que va negar infructuosament i no van poder demostrar. Mai li van trobar armes ni explosius, però en aquella època post-dictatorial havia que escarmentar qualsevol formació política que no acceptara les renúncies de “la Transició”, i fou condemnada amb tres companys més a 6 anys de presó. Encara recordem el ressò popular de la campanya que es va originar en favor seu, demanant l'alliberament amb pintades per tot arreu i convertint-la en la primera dona empresonada de la causa independentista.

Tot açò ho expose per la sorpresa que m'ha causat el titular de Las Provincias del passat dia 22: “Una condenada por terrorismo participa en los premios culturales de Silla”. I pregunte: no havia altra manera d'encapçalar la noticia dels premis? No havia res a dir dels guardonats? Sembla que no, ja que resulta més rentable el sensacionalisme, mantenint la línia editorial que ha caracteritzat aquest diari adulador de les dretes i portaveu de l'anticatalanisme més visceral, instigat per Maria Consuelo Reyna allà pels anys 70.

La intenció és doble: es clava l'agulla a una intel·lectual pel pecat mortal de ser catalana independentista (allò de terrorista va quedar aclarit que no, pel TS en 1992), i per altra part es llença una pedrada a l'actual govern municipal d'esquerres, fent-lo responsable d'haver convidat una perillosa “terrorista”.

Davant l'allau d'atacs que el titular ha motivat en les xarxes socials, considere que caldria ser més respectuosos amb la trajectòria personal i professional d'aquesta dona, doncs si hagueren estat veritat les acusacions que li van imputar fa 27 anys, ja va complir sobradament amb la justícia redimint una pena molt més exagerada que la que compliran, si els condemnen, tota la colla de lladres, estafadors, especuladors i corruptes, alguns d'ells presumint de ser molt espanyols i molt valencians.

Aquests sí que han desprestigiat la nostra terra. Ells han arruïnat el país. Ells són els autèntics terroristes. O no?