La UdG impulsa un nou model d'universitats públiques

La Universitat de Girona (UdG) serà la primera universitat catalana que aprovarà una declaració, a manera de full de ruta reivindicatiu, en defensa d'un nou model d'universitat pública. Aquest document es ratificarà al claustre i s'elevarà al govern de la Generalitat de Catalunya.

El rector de la UdG, Sergi Bonet, va explicar que el que es pretén és marcar un model, com el que es defensa des de Girona, que afirma que hauria d'imperar a tot el sistema universitari públic. Bonet va posar exemples com ara que les matrícules han de ser gratuïtes, que es tregui la taxa de reposició del personal administratiu, de serveis, docent i investigador, així com totes les mesures restrictives en la contractació de personal, perquè actualment n'hi ha molt d'interí. El rector de la UdG sempre ha estat molt crític amb molts aspectes dels estudis superiors, com ara la política de beques: “A un alumne becat se li exigeix que compleixi amb una nota alta, mentre que aquell que es pot pagar la matrícula no ha de pagar aquest peatge i pot matricular-se les vegades que vulgui.”

Bonet també va voler remarcar la polèmica del model de governança, en el sentit de continuar amb un sistema d'elecció del rector que sigui per la via de la consulta general, que defensa, o que aquesta sigui per intervenció governamental, a la qual s'oposa. Per això Bonet vol disposar d'un text que, des del consens i el treball, sigui refermat per tota la comunitat educativa de la UdG.

Un altre element també clau en l'estratègia del rector és que l'any vinent Bonet serà escollit nou president de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP). “Aquesta presidència serà important perquè la penso assolir però amb la declaració que haurà aprovat el nostre claustre a tall de manament”, ha explicat.

Aquesta és una estratègia que el rector i el seu equip no desaprofiten per posar-hi cullerada. El rector de la UdG manté, en aquest sentit, un full de ruta inalterable, especialment pel que fa al seu programa electoral.

Precedents

Un exemple, i recent, el trobem en la darrera reunió dels degans de les facultats de lletres i humanitats de tot Catalunya, que es va fer ara fa una setmana a Girona. Tots van coincidir a plantar cara a les conseqüències de la llei Wert i, en aquest sentit, es van posar d'acord per treballar conjuntament sobre com han d'encarar el futur dels seus respectius estudis. Una posició que també va en la línia del que persegueix Bonet, si bé en un escenari més especialitzat. De fet, els degans catalans van prendre aquest acord, que s'ha de traduir també en un document a manera de full de ruta, en el marc d'una trobada a iniciativa del degà de la Facultat de Lletres de la UdG, Josep Gordi. La trobada va aplegar representants dels deganats de les facultats de lletres i humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB), la Rovira i Virgili (URV), la de Lleida (UdL) i la Pompeu Fabra (UPF).

Bonet defensa que aquestes i altres importants qüestions cal abordar-les en l'àmbit del sistema universitari català per poder “reflexionar per tenir un espai català de titulacions superiors”; a tall d'exemple: la mobilitat com es fa en altres països, en el sentit de poder fer un curs en un lloc o en un altre.