El llegat de Pere Anguera

Després que el 18 de novembre les portes de la biblioteca pública Pere Anguera (BPA) de Reus es van obrir definitivament, la feina d'instal·lació i catalogació del fons cedit per l'historiador reusenc Pere Anguera (Reus, 1953-2010) encara no s'ha acabat completament. Segons la directora del Servei Municipal de Biblioteques de l'Ajuntament de Reus, Cristina Garreta, la catalogació està en la recta final ja que, ara per ara, “només queden aproximadament un miler de llibres” per entrar en el catàleg dels 13.000 volums de la deixa que el catedràtic de la URV va fer a la ciutat. Pel que fa a les tasques d'instal·lació del fons en el sostremort de la nova biblioteca, aquestes també avancen però encara no s'han completat perquè, entre altres qüestions, estan pendents del procediment relacionat amb la seva seguretat. En aquest sentit, Garreta explica que a banda dels llibres emmagatzemats a l'Arxiu Municipal, hi ha altres “volums singulars” que la vídua d'Anguera, Mercè Costafreda, custodiava mentre es posava en marxa l'espai i que ara podran instal·lar-se al fons. Actualment un dels aspectes de la catalogació que està més endarrerit és el de les revistes. Aquestes publicacions “tenen una feina diferent a l'hora de catalogar, perquè has de definir no sols el títol sinó també l'estat de la col·lecció: si falten números o si la revista ha canviat de nom, i això és més entretingut”, diu Garreta. Ara per ara el servei també té en fase d'estudi la manera com la recerca del fons es podrà fer tant en el catàleg general com en un d'específic que s'haurà de concretar.

El fons Pere Anguera està integrat per uns 13.000 volums que la vídua de l'historiador va donar a la ciutat de Reus l'any 2010. Entre les publicacions que durant la vida d'Anguera va adquirir per a la seva biblioteca particular, destaquen els llibres d'història, sobretot referents als segles XIX i XX, període en què es va especialitzar en els seus estudis. El fons, però, també conté llibres sobre matèries com la literatura, la política i les biografies, àmbits sobre els quals l'estudiós va interessar-se com a “persona inquieta” que era, en paraules de Garreta. De fet, la directora del servei municipal de Biblioteques reusenc destaca que la disciplina de les biografies era una de les “debilitats” de l'intel·lectual reusenc. Pel seu interès i significació, la responsable de les biblioteques de Reus també posa l'accent en l'extens apartat relacionat amb la història de la ciutat que va acumular Anguera.

En relació amb el coneixement i dinamització d'aquest llegat, Garreta ha avançat que la BPA vol “treballar conjuntament amb la Universitat i el Centre de Lectura” perquè comparteixen punts d'interès i hi pot haver objectius comuns. Amb vista a la implementació del fons, Garreta també ha comentat que s'ha contactat amb el fons del Centre d'Història Contemporània de Catalunya, que pel seu contingut seria “el referent més comparable” al de l'historiador de Reus.

A més, Garreta planteja que un cop a l'any volen fer una trobada d'historiadors per donar-lo a conèixer més. “Tenim clar que com que aquest fons té interès local, s'ha de trobar la manera d'acostar-lo al públic” perquè, segons argumenta, “a la zona sud la consciència de ciutat potser no és tan latent, i que et donin a custodiar aquest fons té una significació molt gran.”