Societat
Cases amb sobrenom
El Masnou ha arribat a tenir 750 habitatges amb àlies, alguns dels quals són una raó d'orgull
Alguns d'aquests motius recullen part de la història més personal de la localitat
Cal Barretet, cal Gallegu, can Peixet o can Banyes d'Or són alguns dels sobrenoms o motius que han rebut les cases del Masnou. L'historiador d'aquesta localitat Joan Muray explica a aquest diari que ara posem sobrenoms als nostres companys de feina, de classe o els amics, però que en l'època en què no se sabia ni els cognoms dels veïns el més habitual era atorgar motius a les cases on vivien, que funcionaven com a noms propis. “Tots els que vivien a la casa, encara que no fossin de la família originària, o que hi haguessin anat a viure després, els pesava el nom amb què es coneixia”, assegura Muray.
En el cas del Masnou, diu que ha trobat 750 sobrenoms diferents. Molts es van posar en el segle XIX. El Masnou, en el litoral maresmenc, sempre ha estat una població molt vinculada al mar. En aquella època, segons l'historiador, hi havia uns 4.000 habitants dels quals 800 eren capitans d'embarcacions. A més, relata que la propietat dels vaixells es dividia en parts, com si fossin avui en dia accions. Llavors, per acumular més parts, les persones es casaven amb membres de la mateixa família. “Tenim el cas més exagerat d'endogàmia amb els Maristany. Entre 1800-1900, el segle daurat de la marina, hi havia més de cent capitans que es deien Maristany. Llavors, per saber quin Maristany era, s'havia de recórrer al motiu de la casa”, destaca l'historiador. En aquest sentit, afirma que hi havia més de 40 sobrenoms que feien referència a alguna casa d'aquest cognom. Raons per buscar motius n'hi havia una infinitat, des de la feina fins a l'estil de vida de la persona.
El 2 de desembre, la Unesco del Masnou va fer una conferència en què el ponent era Joan Muray, escriptor del llibre Entre el pedigrí i l'estigma, motius i noms populars del Masnou (Publidisa, 2005). En aquest volum recull tots els sobrenoms que es van donar al Masnou i els classifica per temes tan diferents “com poden ser noms d'animals, aristocràtics, escatològics, festius, geogràfics, menjars i begudes, personals, personatges famosos, i fins i tot sexuals”. Muray va optar per posar aquest nom al llibre, perquè antigament pertànyer a una casa amb motiu normalment era un senyal “de pedigrí, perquè volia dir que eres del poble”. A més, alguns d'aquests sobrenoms “donen honor”, com poden ser els aristocràtics, cal Senyor, can Corona o cal Soberano.
Motius amb estigma
Per mala sort per alguns, els motius també poden ser un estigma per a la casa i els seus descendents. Un dels que segurament va quedar més marcat va ser un home que cada cop que la seva dona fregava la casa, li feia anar a fer les necessitats vora el torrent. “Li va quedar el nom de can Caga Torrents”, diu somrient l'historiador.
Per elaborar el llibre, un dels pilars de la investigació va ser la gent gran. “Vaig fer trobades amb ells, els vaig donar un llistat i els vaig dir que apuntessin les coses que recordessin”, detalla, i hi afegeix: “Quan aquesta gent desaparegui, desapareixerà tot. La memòria oral és bàsica.” Alguns dels motius s'han perdut i altres es conserven, però tots guarden part de la memòria històrica del Masnou. “Durant molts anys la historiografia s'ha basat en la gran història, la de les ciutats, els grans personatges, però ara es torna a donar importància a les vivències petites i locals, perquè sense aquestes informacions no hi hauria les grans histories”, sentencia.