La responsabilitat de la universitat

Existeix un proverbi xinès que diu: “El drac immòbil a les aigües profundes es converteix en presa dels crancs.” En el cas de les nostres universitats, i tenint en compte l'evolució que han seguit, la comparació és adequada: han passat de ser institucions d'uns pocs milers d'estudiants i centrades en el mestratge i la formació a convertir-se en institucions molt intensives en recerca i amb una comunitat universitària que abasta volums d'entre 20.000 i 100.000 persones. Per exemple, en el cas de la Universitat de Barcelona, superem àmpliament les 70.000.
Unes institucions potents en recerca que, segons un estudi recent de la consultora BiGGAR encarregat per la League of European Research Universities (LERU), impacten en gran mesura en l'economia, amb un efecte multiplicador que supera cinc vegades el seu valor afegit brut directe i
el 2,2% del PIB europeu.

El cas espanyol és paradigmàtic: de tenir un sistema universitari amb un gran pes docent, hem fet un salt qualitatiu fins a situar-nos entre els deu sistemes del món amb més producció científica. Si ens centrem en Catalunya, veurem que el nostre sistema universitari supera àmpliament la mitjana mundial en productivitat científica, tant en proporció al volum d'investigadors com de recursos econòmics dedicats.

Avui dia, la societat ens encomana formar les generacions futures (docència), obrir o aprofundir en el coneixement d'allò que encara no sabem (recerca) i possibilitar que aquests resultats tinguin incidència en el progrés de la societat (transferència de coneixement). A més, a la Universitat de Barcelona, entenem que aquestes tres missions s'han de complementar amb un compromís social. La universitat no ha de ser concebuda com una eina al servei de l'utilitarisme i del pragmatisme: hem de donar els recursos necessaris per fer efectiu el desenvolupament professional dels nostres estudiants, però també hem d'intercalar aquests coneixements pràctics amb la transmissió d'uns valors que només la universitat pot transmetre.

Segons dades del cinquè estudi d'inserció laboral dels graduats i graduades de les universitats catalanes, les universitats són un motor d'ocupabilitat diferencial. La formació que donem als nostres estudiants els ha de preparar per exercir com a professionals en un context social, tecnològic i cultural cada cop més complex. Les societats evolucionen, les generacions són substituïdes i les demandes socials es renoven. Les institucions resisteixen al
pas del temps, però han de ser capaces d'avançar-se i d'actualitzar la seva missió i la seva visió d'acord amb les noves o futures demandes i necessitats.

La Universitat de Barcelona, la més gran del sistema universitari català i la que lidera a l'Estat els principals rànquings, està immersa en aquests moments en una reforma d'estructures acadèmiques i d'organització administrativa que generarà unitats acadèmiques i de gestió més potents, amb més recursos i amb més capacitat d'especialització i servei, i que optimitzarà els serveis que reben els nostres estudiants, tant en forma de beques i ajuts com d'ocupabilitat professional, entre altres aspectes. Per això, reordenem les nostres facultats i departaments per poder reinvertir els estalvis i els guanys en més activitat, cosa que suposarà incrementar més del 20% el pressupost actual de funcionament d'aquestes unitats. Ens volem reformar perquè, com a institució pública, tenim el deure de prestar el millor servei a la societat. Aquest període de reforma es va iniciar amb la creació de la Facultat d'Educació, el 2014, fruit de la fusió de Pedagogia i Formació del Professorat, però va tenir un primer episodi amb la Facultat d'Economia i Empresa. La reforma és ambiciosa i no està exempta de dificultats, però ha estat caracteritzada, al llarg de tot el procés, per un marc de diàleg continu amb tota la comunitat universitària. En el web de la Universitat de Barcelona, encara es pot visualitzar el portal a través del qual s'han canalitzat les propostes i consideracions dels estudiants, els professors i el personal d'administració i serveis, unes propostes que han enriquit la formulació original.

Aquest esperit de millora contínua que ens guia també s'estén a l'àmbit de les ciències de la salut. La Universitat de Barcelona disposa d'uns estudis i un professorat investigador i professional en aquest terreny que ens han situat com un dels pols de salut més importants del sud d'Europa. La coordinació per part de la Universitat de Barcelona de l'EIT Health Spain, comunitat de coneixement i innovació en salut de l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia (EIT) que té un pressupost de 2.100 milions d'euros, així ho demostra. Els grans resultats del HUB, el campus d'excel·lència de la Universitat de Barcelona en salut, que s'ha consolidat amb la màxima puntuació del Ministeri d'Educació, n'és un altre exemple.

La complaença i el conformisme no han de formar part de l'essència d'una universitat pública. En un món en què el pes de les missions universitàries d'investigació i transferència de coneixement augmenta i estem immersos en un entorn competitiu, hem de progressar per poder-nos comparar amb les institucions europees del nostre voltant. Tenint en compte les restriccions en el finançament públic, és evident que no podem quedar immòbils i posar en risc el malbaratament de la inversió acumulada. Per això, la Universitat de Barcelona ha posat en marxa diverses iniciatives per trobar noves vies de finançament i de recursos per a la seva activitat, defensant sempre la seva autonomia i rigor científic.

Per aquesta raó, la Universitat de Barcelona ha emprès aquesta reforma. Que ningú busqui arguments o explicacions retorçades que falten a la veritat. Allà on alguns veuen ingerències, hi ha un exercici responsable de la nostra obligació amb les missions i la qualitat que tenim encomanades i d'acord amb la nostra autonomia universitària. La discussió no gira al voltant de reduir la visibilitat d'alguns ensenyaments en benefici d'altres, sinó de compartir sinergies i oferir la millor projecció professional possible als futurs titulats.

La universitat és una institució que té garantida la seva autonomia com a dret fonamental i, com a tal, l'exerceix amb responsabilitat. A diferència d'altres, nosaltres tenim l'obligació de vetllar per totes i cadascuna de les nostres titulacions i del seu alumnat. Fem regularment diverses avaluacions internes i externes, fruit de les quals posem més èmfasi en la nostra estratègia de millora. Que ningú s'enganyi pensant que la qualitat en els ensenyaments universitaris és producte d'actuacions a curt termini o corporatives, sinó més aviat al contrari: de decisions i actuacions estratègiques que s'acumulen i que es deixen guiar per aquestes avaluacions i demandes socials.

És el nostre deure i la nostra responsabilitat projectar-nos cap al futur i no ho defugim. La ingerència, independentment de la instància d'on provingui, és immiscir-se en aquesta voluntat i suposa un atemptat contra l'autonomia universitària, a part d'una falta de respecte institucional.