Xips miniaturitzats per detectar malalties

Per estudiar i detectar malalties, els científics acostumen a utilitzar el que s'anomena planar array chips. Fan uns cinc centímetres i estan preparats amb diferents components químics de manera que, en posar-hi cèl·lules al damunt, alguns reaccionen i d'altres no, donant als investigadors la informació que necessiten. Ara, un grup de científics catalans ha aconseguit miniaturitzar mil milions de vegades aquests dispositius, de manera que podran fer l'anàlisi simultània de diferents molècules des de dins de les mateixes cèl·lules. El treball, publicat a Advanced Materials, l'ha liderat José Antonio Plaza, investigador de l'Institut de Microelectrònica de Barcelona, però també hi han pres part el Centre d'Investigacions Biològiques –també del CSIC–, la Universitat de Barcelona i l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya.

Un dels grans avantatges d'haver aconseguit una reducció tan espectacular és que ara, en comptes de repartir o trencar cèl·lules damunt del xip, aquest es podrà introduir directament en una cèl·lula, gràcies al fet que estan recoberts d'una membrana de lípids similar a la membrana cel·lular, cosa que facilita la fusió i l'accés a l'interior. Un cop allà, el xip reacciona i els marcadors pertinents emeten senyals lumíniques. Aquest nou mètode pot ser utilitzat amb cèl·lules vives in vitro i permet seguir la seva evolució al llarg del temps. Els nous xips estan fets amb diòxid de silici i tenen unes dimensions ínfimes: són un quadrat de tres micres de costat (entre 20 i 30 vegades més prim que el gruix d'un cabell humà) i una de gruix on es fa la bioestampació selectiva de molècules.