Espera històrica

A l damunt de les portes de l'edifici de l'escola Ventós Mir de Badalona es mantenen unes lletres esgrafiades on es pot llegir “niños” i “niñas”, una prova més de l'antiguitat de l'edifici, que està a punt de complir noranta anys i manté la seva funció de centre escolar, tot i les mancances de les instal·lacions. Es tracta de l'escola pública més antiga de Badalona que segueix en funcionament. El grup escolar es va construir en una parcel·la cedida a l'Ajuntament de Badalona pel terratinent Ignasi de Ventós i Mir l'any 1924. L'agost d'aquell mateix any, es va col·locar la primera pedra i el centre va estar enllestit l'any 1926, en plena dictadura de Primo de Rivera. L'edifici està protegit com a bé cultural d'interès local, però amb els anys ha anat quedant desfasat. Prova d'això són les nombroses barreres arquitectòniques que encara té.

La comunitat educativa del centre es prepara, ara, per celebrar els noranta anys d'existència en peu de guerra pel retard en la construcció del nou edifici de l'escola. El Departament d'Ensenyament de la Generalitat es va comprometre a construir-lo quan el curs 2007-2008 va fer obrir una segona línia per no deixar fora una vintena de famílies de la zona del centre de Badalona que s'havien quedat sense plaça escolar per als seus fills en edat de començar els estudis. En aquell moment, l'habilitació dels primers barracons en uns terrenys propers a l'escola va anar acompanyada de la promesa de la construcció de la nova escola en un espai una mica més allunyat. Es tracta dels terrenys de l'Estrella, una zona on s'havia de desenvolupar un ARE i que està pendent de desenvolupament urbanístic des de l'esclat de la bombolla immobiliària.

Paciència al límit

La presidenta de l'AMPA, Maria del Mar Salvat, assegura que la comunitat ha estat “molt pacient” durant tot aquest temps. De fet, només falta un curs perquè surti de l'escola la primera promoció d'alumnes que van començar els estudis en barracons i per això creuen que ha arribat el moment de reactivar la protesta per desencallar la situació. “Hem vist com altres centres educatius han anat portant les seves reivindicacions al ple i creiem que ja és hora d'aconseguir alguna concreció sobre la nova escola”, explica Salvat. Des de l'inici de la reactivació de les mobilitzacions, la comunitat educativa ha aconseguit el suport de tots els grups polítics amb representació municipal. En el darrer ple, es van arribar a aprovar tres mocions diferents de suport a la construcció del nou edifici i totes tres van tirar endavant per unanimitat.

L'Ajuntament ha mogut fitxa per desencallar la nova escola i ho ha fet sol·licitant la cessió anticipada del terreny on s'ha d'edificar el centre, que és propietat de l'Incasòl. De fet, des de l'AMPA expliquen que l'anterior equip de govern ja els havia confirmat la seva voluntat de demanar-ne la cessió, tot i que mai la van arribar a sol·licitar. Fins que no es faci efectiva –es va demanar a principi de novembre–, l'Ajuntament no podrà registrar els terrenys com a municipals per cedir-los al Departament d'Ensenyament, que és qui ha de redactar el projecte i tirar endavant la construcció de l'escola. Des de la Generalitat, asseguren que l'escola apareix com a “programada” però estan pendents de la cessió de l'espai per poder avançar.

“Fa vuit anys que sentim bones paraules dels diferents partits que han tingut responsabilitats municipals”, recorda la presidenta de l'AMPA. Ara, la comunitat ha decidit tirar endavant actes de protesta per donar a conèixer la problemàtica del centre. Han penjat pancartes, han creat una samarreta reivindicativa i no tenen intenció d'afluixar en les seves pretensions. Mentre la nova escola no es fa realitat, alumnes i professorat conviuen dividits entre l'edifici històric i uns barracons on es comença a deixar sentir el pas dels anys. Ara, tota la comunitat educativa fa pinya per aconseguir allò que, de moment,
és només una promesa.