Les universitats repensen els cursos en línia gratuïts

El nombre de MOOC (massive open on-line courses), els cursos en línia que ofereixen les universitats de manera gratuïta, no ha parat d'augmentar des que l'any 2011 la Universitat de Stanford va sorprendre tothom oferint tres cursos a la xarxa que van reclutar més de 100.000 alumnes cadascun. Segons el portal internacional de MOOC Class Central, el nombre d'aquest tipus de cursos arreu del món ja ha arribat a 3.609, 481 dels quals a l'Estat espanyol, líder destacat a Europa.

Amb el creixement exponencial dels MOOC han aparegut també un bon nombre de crítiques a un fenomen que, segons molts analistes, estava cridat a transformar de dalt a baix l'educació superior. L'institut nord-americà Gartner, molt reputat en recerca de tecnologia, avisava recentment que els MOOC han entrat en la fase de “desil·lusió” en què tota innovació cau després d'haver irromput amb força i abans de consolidar-se. Les crítiques se centren en l'escassa qualitat d'alguns cursos i en l'alt índex d'abandonament, de prop del 90%.

Glòria González, vicerectora de Qualitat, Docència i Ocupabilitat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), confirma que l'índex d'estudiants que completen els MOOC que ofereix la universitat no passa del 10% o el 15%, uns percentatges semblants als de la Universitat de Barcelona (UB), segons afirma el seu vicerector de Política Docent i Lingüística, Manel Viader, que ho veu “gairebé inevitable”. “Com que
el curs és gratuït, molts estudiants s'hi apunten i l'abandonen o el deixen a mitges”, explica.

Teresa Sancho, professora d'informàtica, multimèdia i telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i coordinadora de la plataforma catalana de MOOC UCATx, no hi veu cap problema. “Abandonar un MOOC vol dir que no acabes el curs, però si l'alumne ja en té prou amb dues setmanes no és un èxit?”, es pregunta. Per Sancho, els MOOC “són una oportunitat per estimular l'aprenentatge al llarg de la vida”. “La gent ha canviat els hàbits de consum i un MOOC pot cobrir necessitats puntuals. Està molt bé que una persona faci un curs d'egiptologia en lloc de mirar la tele.”

També la coordinadora d'UCATx veu avantatges per a les universitats “en un moment en què el món demana flexibilitat i les universitats estan en una etapa de reflexió i revisió dels plans estratègics”. “Les universitats hem d'integrar els MOOC com un laboratori d'experimentació per aprendre”, diu Sancho.

De fet, les universitats catalanes ja ho estan fent. “Entre altres coses, els MOOC es fan servir com a material didàctic per a cursos ordinaris de la universitat”, explica la vicerectora de la UAB. En la mateixa línia s'expressa el vicerector de la UB, que assegura que els MOOC són útils per incorporar més elements d'aprenentatge en línia a les seves titulacions. Els cursos en línia ofereixen, a més, beneficis “intangibles” a les universitats, segons González. “Són com un aparador de la universitat i alguns professors de la UAB han vist com es doblava el nombre de peticions de doctorat al seu departament després d'haver impartit un MOOC”, explica

Més discutibles, però, són els beneficis econòmics. “Els MOOC no són barats i no compensen el cost de producció”, assenyala Viader, que creu que s'hauria de fer un “seguiment més acurat dels cursos”. El vicerector avisa que a l'Estat se'n fan molts i alguns, “possiblement, sense prou qualitat”.

Tot i els dubtes que genera el boom dels MOOC, UCATx tot just ha posat en marxa un pla “per portar al món els cursos del sistema universitari català”, explica Sancho, que veu en els MOOC una ocasió “fabulosa” per “sacsejar la manera de fer de qui aprèn i dels que ens dediquem a l'ensenyament”.