On no arriba el Pirmi

El nen no es volia separar mai de mi. Era un drama. Aquí s'ha tornat més sociable amb els altres nens, ha començat a parlar i no pateixo tant per ell. La vida ens ha canviat a tots dos.” La Dirna és una de les 24 dones que han participat en el projecte Alba, de la Fundació Quatre Vents . Durant tres mesos, ella i el seu fill de vuit mesos han anat cada matí a compartir temps, espai i activitats amb altres dones amb fills petits a la seu de l'entitat, al Raval de Barcelona. Han après cançons, a fer massatges a les criatures, a intentar dur una dieta equilibrada i sana, i també qüestions com són la importància d'una rutina horària. La Dirna s'ocupa sola del seu fill i no té cap ingrés. Eren els dos criteris bàsics per beneficiar-se del projecte Alba. Les participants han rebut 400 euros mensuals. “Les mares venen aquí com si anessin a treballar i per això reben uns diners”, explica la directora de Quatre Vents, Lita Álvarez.

El projecte Alba –el nom és un homenatge a la nena de 5 anys de Montcada maltractada pel padrastre el 2006– va estar al calaix de Quatre Vents durant mesos i s'ha pogut fer realitat gràcies a una de les convocatòries extraordinàries contra la pobresa i l'exclusió del Departament de Benestar Social i Família d'aquest any. “Estem veient com aquestes dones aconsegueixen sortir d'un cercle molt buit, perquè per fi veuen una esperança, una llum al final d'un túnel que fins fa poc era molt i molt negre”, explica la coordinadora del projecte, Cristina Martí. Són mares joves –entre 18 i 33 anys– i amb poca o cap xarxa social. “És evident que si elles guanyen certa autonomia, la primera beneficiada és la criatura”, subratlla Martí.

Per la Geisa, aquests tres mesos han estat “un alè d'esperança”. “Crec que totes vam venir sense saber ben bé on anàvem, però s'ha creat un clima com si estiguéssim a casa i hem fet amistat entre nosaltres”, diu. La Geisa ha preguntat sobre mil dubtes que tenia de com tractar i relacionar-se amb la seva filla de set mesos. “M'hauria agradat tenir més temps per parlar de nosaltres com a dones”, hi afegeix. No és cap queixa, sinó una crítica en positiu. La coordinadora hi està d'acord i destaca que una de les prioritats ha estat també crear vincles entre les mares, que comparteixen els mateixos problemes, dubtes i sovint els mateixos interrogants de cara al futur. Uns vincles que si tenen prou base aniran més enllà del projecte Alba.

La Bethsy és la mare d'en Dylan, de poc més d'un any. No amaga que hi va arribar amb algunes reticències, però es desfà en elogis per les educadores: “Aprenem tant d'alimentació com de veure la vida en positiu.” Té clar que per al seu fill hi ha un abans i un després, senzillament perquè fins ara al seu entorn no hi havia criatures de la seva edat. “El meu fill aquí menja la mar de bé”, resumeix. “Escriu, si us plau, ben gros que és molt important que el projecte Alba continuï”, demana.

Hi ha un torn de matí i un de tarda. Les mares del matí fan torns per fer el dinar i les del vespre, el sopar. Això de la cuina és de les coses que menys motiven. “No m'agrada cuinar, tot i que fer-ho amb algú al costa, com aquí, està millor”, assenyala la Susy, que assegura que des que va tenir la nena fa set mesos gairebé no sortia de casa. “Estic contenta d'haver conegut les altres noies. Tot i que totes som diferents, hem après a conviure.” L'Anabel, amb una nena de quatre mesos, destaca que s'ha acostumat a calmar els nervis i se sent “més viva”, mentre que la Marillís diu que se n'han beneficiat molt mares i criatures.