Reguitzell d'irregularitats a la societat Aigües de Girona
Per segon any consecutiu l'auditoria corresponent al 2013 desvela anomalies de gestió
Un informe molt crític dels interventors dels tres municipis apunta que s'estudiï rescindir la pròrroga
L'auditora Efial ha tornat a detectar nombroses irregularitats en la gestió i funcionament de l'empresa d'Aigües de Girona, Salt i Sarrià (Agissa). Així ho explica en l'informe de 140 pàgines que l'empresa ha realitzat pertanyent a l'exercici de l'any 2013 d'aquesta societat mixta publicoprivada. De fet, moltes de les observacions detectades i subratllades en l'auditoria de control financer ja s'havien advertit en l'anàlisi de l'any 2012. Així, per exemple, Efial torna a detectar una pràctica habitual com l'autofacturació de serveis de laboratori i s'observa que un 29% dels ingressos d'aquest servei és a través de generar factures internes que l'auditor desaprova. Una altra anomalia que destaca l'auditor és que un any més, malgrat tenir 130 proveïdors, un 70% de les operacions van parar a només 18 empreses. Un fet que en les clàusules de la pròrroga de l'any 2013 ja es va voler corregir, però l'empresa admet que no s'havia aprovat definitivament en els canals pertinents i que l'aplicació de concurs de lliure concurrència per a empreses no es va implantar fins a principi de l'any 2015.
Així mateix l'auditor també subratlla l'opacitat del sou de l'equip directiu. Aquesta qüestió ja s'assenyalava en l'anterior auditoria i també va generar controvèrsia en la comissió informativa municipal que es va crear per analitzar les anomalies trobades en l'auditoria del 2012. En l'informe del 2013, Efial certifica que la part privada de la societat factura 187.900 euros a la societat mixta, però alerta que s'ha negat a donar la documentació requerida per comprovar el cost real d'aquests càrrecs i certificar que no s'està pagant més del compte a la part privada.
Una nova anomalia que l'auditoria d'Efial ha posat en relleu ha estat per exemple que un error en la taxa de residus domiciliaris va fer perdre 686.000 euros de recaptació en 1.713 pòlisses rectificades “amb el conseqüent prejudici econòmic que suposa per als ajuntaments la mala gestió duta a terme per la societat mixta”.
Un crèdit no aprovat
Una altra irregularitat destacable de l'exhaustiu informe és el fet que Agissa subscrigués un crèdit de 300.000 euros el 25 d'octubre del 2013 i que el consell d'administració no l'aprovés fins set mesos després. En aquesta operació, Efial també hi veu una altra irregularitat en detectar que aquests 300.000 euros estaven subscrits en la partida d'inversions, malgrat que només se'n van utilitzar 43.000 per a aquesta finalitat. També és greu la certificació que la part privada de la societat facturés 1,1 milions a Agissa i que en un 27% d'aquests no hi hagi cap contracte detallat acceptat i aprovat per les dues parts.
Revés dels interventors
L'auditori final incorpora també un informe dels interventors dels municipis de Girona, Salt i Sarrià de Ter en què es mostren molt durs amb la gestió i la poca transparència de la societat mixta. Una primera advertència és que Agissa hagi subscrit tres crèdits per valor de 833.000 euros quan el pla econòmic i financer 2013-2020 només preveu 2,6 milions d'endeutament en tot el període. També es mostren durs amb els plens poders que té el conseller delegat i li recorden que, “si es disposa dels més amplis poders, també s'ha de reconèixer i exigir la més àmplia responsabilitat en la gestió de la societat”, així com que, si hi ha “un mal exercici de les funcions que li són pròpies, s'hauran d'exigir també les responsabilitats oportunes. Pel reguitzell d'anomalies i poca col·laboració d'Agissa, els interventors reclamen “un control més exhaustiu” tenint en compte “la gravetat i reiteració en les incidències”. No en va, en el mateix informe els garants dels comptes municipals i societats reconeixen: “Cal analitzar jurídicament el reiterat incompliment del deure d'informació als efectes de possibles sancions o la rescissió del contracte de pròrroga.” L'allargament del servei es va fer el 2013 i durarà fins al 2020, si la pressió per posar fi a la pròrroga o la possibilitat de municipalitzar el servei com ja es preveu per part de l'equip de govern no arriba abans d'acabar la pròrroga quan es preveu.
