Justícia
La presó vista pels reclusos
Més de 300 interns avaluen els centres penitenciaris catalans
L'opinió dels condemnats s'inclou en una investigació sobre la qualitat de vida a les presons
Els investigadors han adaptat un sistema usat a Anglaterra
Què n'opina, del centre penitenciari on compleix la condemna? Rep un tracte just dels funcionaris? Se sent segur o en perill? I les seves condicions físiques? Ha canviat el seu comportament amb els programes de tractament?
Aquestes són algunes de les preguntes que han contestat un total de 335 interns de tres penals de Catalunya per l'estudi Qualitat de vida als centres penitenciaris i programes d'intervenció, que realitzen investigadors del grup de recerca en criminologia i sistema penal del departament de Dret de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Els investigadors del projecte, becats pel Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia, són: Elena Larrauri, catedràtica de Dret Penal i Criminologia; Albert Sales, professor associat del departament de Ciències Polítiques i Social, i Martí Rovira, tècnic de recerca i estudiant de doctorat.
El grup detalla que ha adaptat l'enquesta feta als tres penals catalans (dels quals se'ls ha exigit la confidencialitat, de moment) a partir de l'enquesta Measuring Quality of Prison Life (MPQL), elaborada el 2004 per l'Institut de Criminologia de la Universitat de Cambridge i adoptada per l'organisme que gestiona les presons al Regne Unit (el National Offender Management Service).
Amb el resultat obtingut de les enquestes, “l'agència britànica va introduint millores al seu sistema penitenciari”, explica Rovira. Aquest és un dels reptes de la investigació catalana, ja que es pretén que l'enquesta pugui ser una guia per orientar els programes de tractament i rehabilitació del centres de Catalunya. A més de preguntar-los sobre la seva vida a les presons, també s' interroga els reclusos sobre si han fet un programa de tractament específic i si se senten millor després de fer-lo.
Concretament, han entrevistat condemnats que han fet o fan programes especialitzats de delictes violents, de violència masclista, per infraccions de trànsit, per a resolució de conflictes, i per preparació per a permisos. Tots aquests programes de tractament o reeducació són voluntaris, malgrat que són necessaris per obtenir permisos i sortides.
Funcionaris després
Ara duen a terme el buidatge de les enquestes exclusives als reclusos, que més endavant volen ampliar als funcionaris i treballadors de les presons. La qualitat de vida dels reclusos es puntua del 0 al 10 i s'inclouen distintes variables, com ara les sociodemogràfiques. Els investigadors volen mesurar en quin grau els programes de tractament milloren la qualitat de vida dels reclusos, i si aquests no tenen l'efecte desitjat, que es puguin modificar. Hi afegeixen que “la qualitat de vida als penals està associada a una major legitimitat del sistema”, el qual s'evidència “amb menys conflictivitat i radicalització i taxes de reincidència més baixes”. L'estudi, amb la veu dels reclusos, ha d'estar enllestit al novembre d'aquest any.
En el resultat de l'enquesta de ben segur que hi tindrà un paper important el fet que la població reclusa és cada cop més baixa i que actualment se situa per sota els 9.000 interns. El fet que hi hagi menys presos equival a menys tensió i a millors condicions de vida als centres.