Com un germà gran

L'arribada a l'institut, amb 12 anys acabats de fer o encara per complir, pot ser un tràngol, sobretot per als joves que provenen d'escoles i poblacions petites. L'Olga Camps aquest curs ha començat 1r d'ESO a l'institut de Tona –amb gairebé 400 alumnes– i reconeix que al principi li va costar una mica adaptar-se. “Venia de l'escola Les Beceroles, de Sant Miquel de Balenyà, i això em va semblar molt gran...”, comenta ara amb un somriure. Per ajudar a fer l'acolliment als alumnes nouvinguts, aquest centre de secundària i batxillerat osonenc aquest curs ha posat en marxa, de manera pionera a la comarca, el projecte Tutoria entre iguals (TEI), en què un alumne de 3r d'ESO fa de tutor emocional d'un altre de 1r.

“Ens interessava que quan els alumnes arribessin aquí no se sentissin tan sols, perquè passen a un centre més gran i de tenir un tutor fix que està tot el dia per ells a tenir-ne un que no veuen amb tanta freqüència”, comenta Carles Anguera, tutor de 3r d'ESO. El projecte, doncs, té una doble vessant. D'una banda, facilitar l'acolliment. “Saben que sempre tenen una persona que els ajudarà o donarà suport si ho necessiten”, diu l'Ibai Rodil, que està cursant 3r d'ESO. De l'altra, prevenir problemes, ja que els alumnes de 3r es converteixen en un referent per als més petits, al qual poden recórrer en cas que es produeixi qualsevol conflicte, especialment de violència o assetjament escolar. “Som conscients que potser un 80% o més dels conflictes que passen entre els joves no ens arriben ni els coneixem”, explica Noe Pla, coordinadora pedagògica de l'Institut de Tona. “Per molt propers que puguem arribar a ser els tutors o els professors, hi haurà coses que mai ens les explicaran, però a un company més gran, potser sí”, afegeix. “La idea és posar un referent dins del grup d'iguals.” Com tenir un germà més gran a l'institut.

Incentivar la denúncia de certes conductes, especialment les violentes (verbals o físiques), entre l'alumnat és un dels propòsits finals d'aquest projecte. “Una de les coses que es treballa molt és trencar la llei del silenci, la por a denunciar situacions, i coresponsabilitzar tota la classe d'allò que passa al pati o a la classe”, comenta la coordinadora pedagògica, convençuda que realment es percep un canvi d'actitud: “L'alumne ja no és impassible, un testimoni silenciós, sinó que actua”. Si hi ha un conflicte entre alumnes, es mira de solucionar entre els respectius tutors i, si no, el problema es deriva al professorat.