Salut

MONTSE PALMA

DIRECTORA DE LA UNED A GIRONA, PROFESSORA DE LA UDG I EXDIPUTADA AL CONGRÉS PEL PSC DURANT 16 ANYS

“El Congrés no deixa de ser la plaça del poble”

“Penso que la connexió entre professió i política et permet donar molt d'un mateix”

“No he estat mai nacionalista, jo sóc federalista i en aquest sentit no he canviat”

Compromís amb l'educació
Montse Palma, amb la seva manera suau de moure's i parlar, sense estridències, no deixa indiferent, especialment quan, sense aixecar el to de veu i amb la mateixa suavitat, es nota la passió i el compromís, fins i tot devoció, que sent pel món de l'educació.
En política local, que és la mare de totes les polítiques, hi ha hagut precedents de pactes que poden servir d'exemple ara
Sóc federalista i en això no he canviat. El que m'inquieta és veure posicions vinculades al nacionalisme

Montse Palma ( Figueres, 27 de juliol de 1959), ha estat diputada a Madrid pel PSC durant 16 anys. Aquesta seria la seva imatge més pública i és pot dir que té, en aquest sentit, una amplíssima trajectòria política que defensa amb passió. Però no s'ha deixar de banda que es forneix des del seu compromís amb l'educació, en l'especialitat de psicòloga, treballant a les escoles o a l'Ajuntament, ja sigui com a tècnica, regidora a l'oposició o, finalment, al govern. Palma, professora de la UdG, directora de la UNED a Girona, es defineix per posar al servei de la política el seu compromís amb el món de l'educació.

Un breu apunt polític: què li ha passat al PSC?
Crec que en un moment general de crisi política no ha sabut trobar el seu lloc al mapa, i ha perdut l'espai que li tocava. I tot això en un context de gran confusió, penso que n'ha estat víctima
I com veu el procés, doncs?
El visc com a ciutadana amb una certa inquietud. Hi ha una situació molt polaritzada que porta a la incomprensió. No he estat mai nacionalista, jo sóc federalista i en això no he canviat. El que m'inquieta és veure posicions vinculades a aquesta necessitat d'expressió nacionalista que provoquen incomprensió. Cal recuperar ponts de confluència.
Ara vostè està ja apartada de la política i és directora de la UNED Girona. Què representa aquest càrrec?
És una gran oportunitat per a una persona com jo, vinculada a la formació, especialment a la superior. Una vinculació que he pogut fer com a professora universitària, però també des de la política, perquè en la meva etapa a Madrid vaig ser membre de la Comissió d'Educació i Ciència. La UNED ha estat l'oportunitat de treballar des de la meva experiència en la gestió d'un centre que ha tingut, i té, un paper essencial en l'educació, i més ara que complim quaranta anys a Girona.
Què representa la UNED?
Doncs que centenars de persones hagin pogut tenir una formació superior. A més, la UNED Girona, quan apareix, canalitza, entre altres, els estudis de dret, que en aquella època no s'hi impartien. Va cobrir una demanada que hi havia perquè molta gent no es podia permetre a assistir a una universitat presencial ja sigui per feina o per distància.
Ara mateix és directora de la UNED i professora del grau de magisteri i del màster de professorat de secundària de la UdG. Aquesta és la fotografia actual, però quin seria el seu recorregut vital? On va néixer?
A Figueres, el 1959. La meva mare tenia una llibreria i papereria al carrer Sant Pau i el meu pare era empleat de banca.
Pel que veig, en la seva família no hi ha tradició en el món de l'educació. I en el de la política?
Tampoc! A mi el que em va marcar va ser l'institut Ramon Muntaner, del qual jo sóc alumna! El meu entorn no és especialment intel·lectual, ni acadèmic, ni polític, ja veu.
Una bona alumna, imagino?
La veritat és que sí. El meu expedient acadèmic, en el batxillerat elemental i superior, és ple d'excel·lents i matrícules. A banda que els meus pares se sentien molt orgullosos, també ens va servir per als estudis, per a les matrícules i les beques, a més del fet de ser família nombrosa, perquè jo era la més gran de quatre germans.
Arriba al batxillerat de...
Lletres i la filosofia, i també remarco que la literatura m'agradava molt. És precisament la filosofia el que em fa interessar per la psicologia, que, li recordo, quaranta anys endarrere era una disciplina amb poca entitat pròpia i amb un perfil molt diferent a l'actual. Després es va anar apropant a la biologia i la neurologia. Vaig començar estudiant filosofia i lletres al Col·legi Universitari de Girona. I, ja veu, el meu interès per la filosofia em va fer interessar per la psicologia i la meva passió per l'educació em portaria, ja a quart i cinquè, ja a Bellaterra, a fer psicologia evolutiva i de la formació. Mai em va interessar la clínica.
La universitat la marca políticament?
No. De fet, a principis dels 80 vaig començar a col·laborar amb un equip de reforç i recuperació per a nens i nenes amb dificultats. Aquell va ser un moment en el qual a les escoles es comença a plantejar la problemàtica dels nens amb dificultats i jo entro a formar part d'un equip de professionals en aquest àmbit que treballen per a les associacions de pares. Va ser una època en la qual a les escoles no hi havia especialistes i van tenir lloc les primeres experiències d'integració d'alumnes amb discapacitats, el que avui són diversitats funcionals. Quan acabo la carrera començo a treballar de psicòloga en un parell d'escoles, a Llançà i a Portbou, a més de seguir treballant amb aquest equip.
Quin ha estat el seu gran repte?
El 1984 l'Ajuntament de Figueres crea el Servei Psicopedagògic Municipal, el qual dirigeixo amb un equip de cinc professionals que després entroncaria amb els equips d'assessorament psicopedagògic del servei de la Generalitat. Però destacaria, de fet, com a repte, el del 1989, quan trec la plaça a l'Escola de Mestres, que depenia de l'Autònoma de Barcelona, com a professora ajudant. M'hi vaig presentar perquè tenia interès a donar classes de psicologia als futurs mestres. Tenia clar que la formació dels futurs professionals de la docència m'interessava. I, posteriorment, vaig formar part del primer equip de la Facultat d'Educació quan es va crear la UdG, al costat de Salomó Marquès.
Pel que veig, la política encara no havia entrat a la seva vida...
No, però és curiós, perquè el 1991 hi ha eleccions municipals. Ja no treballo a l'Ajuntament i el PSC m'ofereix participar en les seves llistes de número tres. Suposo que pel fet d'haver estat tècnica i per haver treballat a l'escola Pou i Pagès, al barri de la comunitat gitana, van pensar que tenia el perfil. De fet, la meva tesina la vaig fer sobre l'escolarització d'aquesta comunitat. Estic de regidora a l'oposició fins al 1995, en una llista encapçalada per Joan Armangué. El 1995, el PSC guanya les eleccions d'una manera molt precària i és quan entro al govern.
Per què el PSC?
Penso que amb el meu treball professional m'havia identificar amb posicions progressistes i d'esquerres. Va ser natural.
Ja la tenim de regidora, i m'imagino que amb responsabilitats en serveis socials o educació?
Doncs, no!
Cultura?
No, tampoc!
Sorprengui'm, doncs!
Urbanisme!
Ara sí que m'ha sorprès!
Els camins de la política també són inescrutables! A Figueres es planteja un pacte, ara que tant es parla de pactes i dificultats, pensi que això no es nou. A vegades crec que no tenim prou memòria ni informació! En la política local, que és la mare de totes les polítiques, hi ha hagut precedents de pactes que poden ser exemple ara. A Figueres, el PSC, en minoria, va haver de formar govern amb ERC i Fòrum Cívic.
Es veia, en aquella època, com a diputada al Congrés?
No, què diu ara! En absolut!
Doncs, per no veure's-hi, van ser 16 anys!
Sí, i la veritat és que va ser una època molt interessant. De fet, el 1993 ja havia format part de la llista al Senat, i el 1996, amb Lluís Maria de Puig de cap de llista, se'm fa oferir anar de segona al Congrés. Hi estic dues legislatures, a l'oposició, amb govern del PP, i tinc la sort i la fortuna de formar part de comissions en què puc aportar i aprendre en temes que tenen a veure amb la meva vocació. Després, n'hi estic dues més amb el PSOE al govern.
Com valora aquesta experiència?
Si treballes pots aportar molt, i això et retorna. De fet, penso que la connexió entre professió i política et permet donar molt d'un mateix.
Com definiria el Congrés dels Diputats?
Com la plaça del poble, el mateix que el Parlament. Aquest concepte ha canviat al llarg de la història i ara estem en un moment que s'expressa en formes diferents, però segueix sent això, la plaça del poble.
Hi va haver moments tensos?
Un va ser la tramitació de l'Estatut, sí. Però puc dir que no em vaig sentir menystinguda mai; penso que sobre aquest tema hi ha molts tòpics, la veritat. Què vaig haver d'escoltar? Doncs que era l'última maragallista! [Riu] El que sí vàrem notar molt va ser la pressió de la majoria absoluta d'Aznar i, també, la darrera etapa de Jordi Pujol, quan CiU governava en minoria al Parlament i necessitava el suport dels populars.
Quan va decidir plegar?
Jo sóc professora a la UdG i aquesta és la meva vocació. Arribat el moment, crec que he de deixar la política, ja sigui per retornar a la meva feina o per edat. Tres legislatures són suficients, però tinc l'oportunitat de participar, ja al govern, en la llei orgànica d'educació i la modificació de la llei d'universitats, de la qual sóc ponent principal. Em sentia molt útil i vaig decidir seguir fins al 2011, però pensant ja a tornar a la UdG. La meva reincorporació no va ser fàcil i em vaig haver de posar les piles, com ara per fer la tesi doctoral!
Algú va dir: “Ensenya'm quines escoles tens i et diré quin país tens”. Cal més cultura?
I també podem recordar Pasqual Maragall quan defensava el projecte polític que el va portar a presidir el govern de la Generalitat dient: “Educació, educació i educació.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia