400 euros per església

El Bisbat de Lleida té un total de 750 esglésies, ermites, cases parroquials i altres immobles repartits al llarg del territori. Cada any, el bisbat dedica uns 100.000 euros a ajudar les parròquies a fer les obres de manteniment i restauració d'aquest patrimoni arquitectònic. De mitjana, resultaria una despesa de 133 euros per edifici. Aquests diners del bisbat per a conservació d'edificis es complementen amb aportacions de fons propis de cada parròquia i els seus fidels, i ajuts d'altres administracions, fins a gastar-se prop de 300.000 euros cada any. És a dir, prop de 400 euros per immoble. “Si només disposéssim dels fons del bisbat i prou, resultaria impossible fer el manteniment de tot aquest patrimoni”, ha explicat a aquest diari mossèn Joan Ramon Ezquerra, president de la comissió assessora del patrimoni moble i immoble del Bisbat de Lleida.

L'esfondrament del campanar de l'església de Rosselló ha posat sobre la taula l'estat del patrimoni de l'Església a les terres de Lleida i ha provocat unes primeres reaccions d'alerta en altres pobles. “Arran de l'esfondrament, algun rector s'ha posat en contacte aquests dies amb nosaltres per advertir-nos del mal estat de la seva església”, explica mossèn Ezquerra, que, tot i això, assegura que la comissió de patrimoni ja fa una tasca de control i seguiment dels 750 immobles durant tot l'any. “Cada any enviem una carta als rectors per recordar-los que han de revisar l'edifici, sobretot les teulades, i avisar-nos de qualsevol problema i deteriorament”, explica Ezquerra. Si el rector de la parròquia ho necessita, el bisbat hi envia un tècnic a fer aquesta revisió. “Ara mateix s'estaven revisant cinc esglésies i ermites”, explica. Una d'aquestes, l'església de l'Albagés, per problemes a la teulada, sobre la qual es fa una obra de conservació.

També s'hi han adreçat alguns ajuntaments, segons ha explicat Ezquerra. Un d'aquests és el d'Almenar (Segrià), que fa temps que ha detectat despreniments a l'església i ha reforçat un mur per fer-ne de contrafort. “Ens reunirem amb els ajuntaments i altres institucions que ens ho demanin”, diu mossèn Ezquerra. “El nostre és un patrimoni que no genera ingressos, l'únic són les col·lectes i aportacions dels fidels, que serveixen per pagar la calefacció, la llum, la neteja i poca cosa més”, explica Ezquerra. “Per sort, tothom n'és sensible, els ajuntaments s'interessen i ajuden en la conservació d'esglésies i ermites, i també la Diputació i les altres administracions, però, si la conservació i les rehabilitacions s'haguessin de fer només amb els recursos de l'Església, seria impossible.”

En alguns casos, els bisbats han cedit als fidels o als municipis el patrimoni per tal que es puguin rehabilitar. Un dels casos més recents és el de l'ermita de Sant Jaume a la Granja d'Escarp (Segrià). El maig de l'any passat, el Bisbat de Lleida i l'Ajuntament de la Granja d'Escarp van arribar a un acord per la cessió, per un euro simbòlic, de l'ermita al municipi, que va assumir el cost de les actuacions d'urgència per evitar que continués la degradació. Aquesta decisió es va prendre després d'una intensa feina de l'Associació d'Amics de l'Ermita, que pressiona per la seva rehabilitació i el seu aprofitament com a patrimoni del poble. Un model semblant volen seguir a Àger (Noguera), on un grup de veïns ha començat a recollir donatius per rehabilitar l'ermita de Pedra, i el de la vall Farrera, on l'ermita de Sant Joan es troba en mal estat. Aquestes dues últimes pertanyen al Bisbat d'Urgell, que té molt patrimoni escampat en petits pobles i muntanyes, i amb molts anys en desús.

Entre el patrimoni dels bisbats de Lleida, l'Urgell i Solsona que es troba actualment en rehabilitació, hi ha dos campanars, el de l'església de la Mare de Déu de l'Assumpció, a Montgai (Noguera), i el de l'església de Santa Maria, a Vilagrassa (Urgell), que han rebut un ajut de l'1% cultural de la Generalitat per dur a terme les obres.

La Generalitat és cotitular d'alguns edificis religiosos a través de consorcis i patronats, com el de la Seu Vella i la Vall de Boí. Però es mostra impotent davant l'estat de conservació dels béns arquitectònics d'interès cultural que són de titularitat municipal o dels bisbats. “És responsabilitat dels seus propietaris, nosaltres només podem analitzar i garantir que les reformes que s'hi facin no afectin el seu valor patrimonial o simbòlic, però la conservació i la iniciativa de rehabilitar-los correspon als propietaris”, ha explicat el delegat del Departament de Cultura a Lleida, Josep Borrell. El departament, això sí, obre línies d'ajut a la rehabilitació a les quals es poden acollir els municipis i els bisbats. “De tot el que es presenta, valorem sempre quina és la més urgent.”