La xarxa agreuja els casos de trastorns alimentaris
El 71% dels pacients amb anorèxia admeten que els continguts nocius d'internet van contribuir a desenvolupar la malaltia
El 59% de les primeres cerques són sobre informació no saludable
Es comença buscant un remei per aprimar-se, però es pot acabar llegint sobre dietes exprés, trucs per vomitar i maneres d'autolesionar-se o d'enganyar els pares. Els continguts no saludables relacionats amb els hàbits alimentaris són cada cop més comuns a la xarxa i exerceixen una influència negativa sobre els malalts, segons conclou un estudi elaborat per la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA).
Únicament en la primera cerca, ja són més de la meitat dels malalts els que busquen informació nociva. El problema, però, és que tot sovint aquest material perjudicial arriba per les xarxes socials, sense ni tan sols buscar-lo. “Això s'ha d'acabar immediatament. S'han de prendre mesures”, reclamava ahir, entre desesperada i resignada, una de les 28.000 joves víctimes de trastorns alimentaris que hi ha a Catalunya.
L'estudi del coordinador de la unitat de TCA de l'hospital Sant Joan de Déu, Eduard Serrano, indica que el 85% dels afectats recorren a la xarxa per buscar informació amb motiu d'un trastorn alimentari. I, de mitjana, la primera recerca es fa als 15 anys. El problema és que, quan es comença a buscar informació, en el 59% dels casos ja es fa amb uns termes que dirigeixen els usuaris a continguts perjudicials per a la salut, com ara “com em puc aprimar en poc temps” o “com puc vomitar” (vegeu gràfic). L'estudi es va fer a partir d'una enquesta clínica amb 300 pacients en tractament per TCA, amb un 92% de presència femenina, i un 80% dels quals tenien entre 12 i 21 anys, d'acord amb els paràmetres d'afectació d'aquestes patologies.
L'enquesta també analitza la percepció dels pacients sobre la informació que troben a internet: el 71,3% reconeixen que contribueix negativament a la seva malaltia, i només un 11,2% opinen que té una influència positiva. El 17,5% restant creuen que és neutra. En la majoria dels casos, el 87%, aquest ús d'internet es fa d'amagat de la família.
L'edat sí que importa
Els investigadors han vist una relació directa entre l'edat del malalt i el tipus d'informació que cerca. Els menors d'edat, entre 8 i 18 anys, busquen de manera significativa més consells per aprimar-se a internet i menys informació sobre centres de tractament. També són molt més proclius a visitar els webs que defensen l'anorèxia i la bulímia: ho fan
el 13% dels enquestats,
el doble que en la franja entre els 19 i els 35 anys. Per sobre d'aquesta edat, l'impacte aconseguit per aquesta mena de missatges és nul, i les cerques se centren més en informació sobre tractaments.
Aquest estudi es presentarà de manera completa demà, en el marc del simposi Anorèxia i internet, que organitza la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels TCA. En aquesta jornada, que tindrà lloc al Centre d'Estudis Jurídics, diversos col·lectius que poden ser agents actius en la resolució d'aquest problema, ja sigui des del punt de vista legal, sanitari, tecnològic o educatiu, presentaran les seves propostes. En aquesta jornada es treballarà també en la publicació d'una guia de prevenció i navegació segura i es debatran solucions legals que caldria emprendre.
Els trastorns alimentaris són la tercera malaltia crònica entre la població femenina adolescent de les societats desenvolupades. Afecta el 5% de les noies i n'està augmentant la incidència entre la població adulta.
Omplir un buit legal que França sí que té ben cobert
Tot i l'evident perjudici que causen, prendre mesures contra els webs en què s'incita a desenvolupar aquests trastorns no és fàcil. “A França, aquesta mena de continguts es consideren inducció al suïcidi i estan prohibits, però aquí hi ha un buit legal que fa molt complicat actuar-hi en contra”, recorda Alfons Conesa, director de l'Agència Catalana del Consum. Tot i això, un equip del Col·legi d'Advocats de Barcelona, que forma part de la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels TCA, està preparant una proposta perquè el Congrés legisli sobre la prohibició de les pàgines a internet que inciten a l'anorèxia i la bulímia. Que hi hagués una normativa comuna a la UE també hi podria ajudar, però probablement no combatria la possibilitat que aquestes conductes es fomentessin, de manera més o menys evident, des de perfils personals a les xarxes socials.