Troben al Pallars Jussà les empremtes fòssils més antigues de Catalunya
Corresponen a diferents grups d'amfibis i rèptils primitius
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC) han identificat a la vall de Manyanet (Pallars Jussà) rastres de tetràpodes d'aproximadament entre 280 i 290 milions d'anys.
Segons ha informat l'ICP, aquestes empremtes fòssils, les més antigues de Catalunya, corresponen a diferents grups d'amfibis i rèptils primitius, entre els quals s'han identificat empremtes de sinàpsides, el grup que més endavant va donar lloc als mamífers.
Les ignites o empremtes fossilitzades de la vall de Manyanet (dins del terme municipal de Sarroca de Bellera, al Pallars Jussà) es distribueixen en dues zones que corresponen a dos ambients diferents: una zona fluvial de meandres i una altra d'aigües no confinades.
Aquests dos paleoambients haurien estat l'hàbitat de grups de tetràpodes diferents durant el Permià. Els tetràpodes (terme d'origen grec que significa “quatre potes”) són els primers vertebrats que van trepitjar terra ferma, desenvolupant pulmons per captar l'oxigen de l'atmosfera i transformant les aletes en potes, però amb un cicle vital encara bastant lligat als ambients aquàtics.
A la zona fluvial, els investigadors han identificat ignites (empremtes) de temnospòndils (els antecessors dels actuals amfibis) de diferents mides. “Són un grup amb una forma de vida similar a la de les actuals salamandres. Algunes espècies succionaven el menjar, mentre que altres caçaven de forma activa, semblant a com ho fan avui dia els cocodrils”, explica Eudald Mujal, investigador del Departament de Geologia de la UAB, que encapçala l'estudi.
En aquesta zona, la biodiversitat és més gran que en la d'aigües obertes i inclou ignites d'altres grups, com seymouriamorfs, un grup peculiar d'animals de gairebé un metre de longitud que es troba en la transició entre els amfibis i els animals que ja posaven ous amb closca o diadectomorfs.
D'altra banda, a la zona que correspon a una àrea aquàtica oberta, els investigadors han identificat rastres de captorhínids, uns rèptils primitius de mida mitjana, i de sinàpsides, els precursors dels actuals mamífers, de fins a quatre metres de longitud.
Els investigadors han comparat les ictínies de la vall del Manyanet amb les recuperades al centre de la Pangea, el supercontinent on estaven unides totes les masses terrestres durant el període Permià, i han conclòs que les diferències faunístiques observades poden ser conseqüència dels climes diferents.
La troballa ha estat publicada a la revista Geological Magazine de la Cambridge University Press
