Societat

Troben al Pallars Jussà les empremtes fòssils més antigues de Catalunya

Corresponen a diferents grups d'amfibis i rèptils primitius

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC) han identificat a la vall de Manyanet (Pallars Jussà) rastres de tetràpodes d'aproximadament entre 280 i 290 milions d'anys.

Segons ha informat l'ICP, aquestes empremtes fòssils, les més antigues de Catalunya, corresponen a diferents grups d'amfibis i rèptils primitius, entre els quals s'han identificat empremtes de sinàpsides, el grup que més endavant va donar lloc als mamífers.

Les ignites o empremtes fossilitzades de la vall de Manyanet (dins del terme municipal de Sarroca de Bellera, al Pallars Jussà) es distribueixen en dues zones que corresponen a dos ambients diferents: una zona fluvial de meandres i una altra d'aigües no confinades.

Aquests dos paleoambients haurien estat l'hàbitat de grups de tetràpodes diferents durant el Permià. Els tetràpodes (terme d'origen grec que significa “quatre potes”) són els primers vertebrats que van trepitjar terra ferma, desenvolupant pulmons per captar l'oxigen de l'atmosfera i transformant les aletes en potes, però amb un cicle vital encara bastant lligat als ambients aquàtics.

A la zona fluvial, els investigadors han identificat ignites (empremtes) de temnospòndils (els antecessors dels actuals amfibis) de diferents mides. “Són un grup amb una forma de vida similar a la de les actuals salamandres. Algunes espècies succionaven el menjar, mentre que altres caçaven de forma activa, semblant a com ho fan avui dia els cocodrils”, explica Eudald Mujal, investigador del Departament de Geologia de la UAB, que encapçala l'estudi.

En aquesta zona, la biodiversitat és més gran que en la d'aigües obertes i inclou ignites d'altres grups, com seymouriamorfs, un grup peculiar d'animals de gairebé un metre de longitud que es troba en la transició entre els amfibis i els animals que ja posaven ous amb closca o diadectomorfs.

D'altra banda, a la zona que correspon a una àrea aquàtica oberta, els investigadors han identificat rastres de captorhínids, uns rèptils primitius de mida mitjana, i de sinàpsides, els precursors dels actuals mamífers, de fins a quatre metres de longitud.

Els investigadors han comparat les ictínies de la vall del Manyanet amb les recuperades al centre de la Pangea, el supercontinent on estaven unides totes les masses terrestres durant el període Permià, i han conclòs que les diferències faunístiques observades poden ser conseqüència dels climes diferents.

La troballa ha estat publicada a la revista Geological Magazine de la Cambridge University Press



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

Arrenca la campanya ‘A l’aigua, risc zero’ per evitar ofegaments a platges i piscines

Sitges
educació

Els Campus d’Estiude la UdG acullen un centenar de joves

girona
societat

Quatre detinguts a l’aeroport del Prat per embalar maletes sense tenir el permís

El Prat de Llobregat
MEDI AMBIENT

El Delta de l’Ebre celebra la bona salut del flamenc amb l’anellament de polls

La Ràpita
societat

L’empresa empordanesa Gelati Dino obre un local a Barcelona

castelló d’empúries
informació especial

“Camí cap a París”: donar visibilitat i normalitzar la discapacitat

Barcelona
Lluís Busquets i Grabulosa
Periodista. Publica ‘L’escàndol de Nicea’ (Ed. Comte d’Aure)

“El de Nicea va ser un concili imperial, organitzat per Constantí”

Barcelona
LA CRÒNICA

Quan el melic és la provocació

Barcelona renova el compromís per ser una ciutat més sostenible

Barcelona