Un forat negre al subsòl de la capital

Sota la pell de la Meridiana, just al pas pel Teatre Nacional de Catalunya, hi ha enclotada l'estació de Bifurcació-Vilanova, el punt on ahir es va declarar el foc que va provocar l'enèsim cataclisme a rodalies. A primera hora de la tarda encara es percebia nítidament l'olor de socarrim. Ja no hi havia bombers ni mossos, però sí càmeres i periodistes que alteraven el paisatge quotidià d'una zona de Barcelona que és un cul-de-sac urbanístic, amb negocis en retirada que conviuen amb assentaments furtius d'immigrants. Alguns d'ells són al carrer Pamplona, el mateix punt pel qual es pot accedir al parc de vies i al túnel que desemboca a l'estació saltant un mur inofensiu. Si algú hi entra, ho ha de fer per aquí. Passades les cinc, dos guàrdies privats el custodiaven.

En aquesta zona de la ciutat sembla costum no mirar gaire què fa l'altre, però són diversos els veïns que expliquen que és fàcil veure-hi sense sostre i que, de tant en tant, alguns fan cap a la parada en desús. A l'Ajuntament de Barcelona, però, no li consta que hi visqui gent de manera estable. Tampoc a Adif, que és la propietària de les instal·lacions. Al llarg del dia d'ahir, però, les xarxes socials van registrar un intens tràfec de fotografies que revelarien un estat de deixadesa i brutícia a l'indret més que notable.

L'estació de Bifurcació-Vilanova es troba entre la d'Arc de Triomf i la de Clot Aragó i va ser construïda durant la dècada dels setanta; segons els plans de l'època, havia de tenir un paper central en l'estructura ferroviària de Barcelona, juntament amb la de Sants i l'estació de França. A la pràctica, però, aquesta aposta estratègica no va fructificar. El perquè no acaba de ser clar. La qüestió és que no va arribar ni a entrar en servei, tot i que estava feta i, en part, equipada. La reordenació que va experimentar la xarxa perimetral de Barcelona amb motiu dels Jocs Olímpics va propiciar que una part de l'estació, com ara una de les andanes, fos enderrocada per permetre el pas de la línia de rodalies del Maresme.

L'incident d'ahir va permetre fer aflorar una imatge del suburbà barceloní, la de les parades fantasma o abandonades –mitja dotzena– disseminades per la xarxa, i que, tot i tenir una activa legió d'adeptes, és força desconeguda. Però té un relat. Com el de l'estació Gaudí, construïda el 1968 per unir l'L2 i l'L5 i que tampoc va arribar a entrar en servei. Un cas semblant és la de Banc, a l'L4, i que tampoc va funcionar perquè es va fer massa a prop de la d'Urquinaona i Jaume I. Ara està tapiada.