El síndic insta a recuperar drets socials i la igualtat d'oportunitats
Un terç de les reclamacions estan motivades per una deficiència en polítiques socials
Ribó reclama el traspàs del servei de rodalies i recorda que la mobilitat és un dret
Per primera vegada, el Síndic de Greuges ha superat les 10.000 queixes en un sol any, però les principals motivacions continuen essent les polítiques socials. Endarreriments en el pagament de prestacions, com ara la renda mínima d'inserció (RMI); llistes d'espera que es fan eternes als sol·licitants d'habitatges socials, i falta d'informació a les persones amb discapacitat o avis que esperen per accedir a una residència són algunes de les qüestions que recull l'informe del 2015 que el síndic, Rafael Ribó, va entregar ahir a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.
Entre les propostes que el mateix Ribó va indicar per anar cap a una recuperació dels drets socials, va parlar d'una necessària millora “de la gestió de la renda mínima d'inserció” i alhora va demanar al govern que “abordi amb seriositat el debat sobre la necessitat d'adoptar noves polítiques que permetin sortir de la vulnerabilitat”. Va destacar també la necessitat d'establir un sistema per garantir a tothom l'accés a la llum, l'aigua i el gas, i també més habitatge públic acompanyat d'un mecanisme ràpid “per garantir el reallotjament de les persones en risc o situació d'exclusió residencial”. Tot i no ser res de nou, en l'apartat de l'ensenyament el síndic va insistir en la necessitat de buscar fórmules per igualar les oportunitats, com ara combatre la segregació escolar, millorar la dotació de les beques i dotar els centres de prou recursos per atendre els alumnes amb necessitats educatives especials.
El malson de rodalies
Els problemes reiterats dels passatgers amb el servei de rodalies de Renfe protagonitzen un apartat del balanç del síndic de l'any passat. Davant d'aquest panorama, Ribó va qualificar d'“escandalosa” la manca d'inversions, la gestió i la ineficàcia del servei a càrrec dels operadors privats i de l'Estat. “Cal que el govern tingui una competència global sobre el sistema; però, si no hi ha les inversions necessàries, el problema serà el mateix”, va indicar. També va denunciar els problemes de coordinació i carències en els serveis d'informació dels afectats, perquè “signifiquen una vulneració sistemàtica dels drets del consumidor a la mobilitat”.
LA XIFRA
Les entitats volen que la RMI cobreixi la pobresa extrema
Davant l'evidència que la pobresa extrema a Catalunya s'ha doblat des de l'inici de la crisi i ja afecta un 11,7% de la població, les entitats socials reivindiquen que la reforma de la renda mínima d'inserció (RMI) garanteixi sobretot l'atenció a les persones amb una problemàtica social greu, encara que la seva situació sigui crònica i no siguin ocupables. Així ho va demanar ahir una delegació de la junta de la Taula del Tercer Sector al secretari del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta. La primera trobada per posar en comú els criteris que hauria d'incloure la reforma de la RMI va durar més de dues hores. “La renda mínima s'ha de reconèixer com un dret subjectiu i no pot dependre dels pressupostos”, va insistir el president de la Taula, Oriol Illa, a la sortida de la reunió, que va recordar, per donar una idea de la precarietat de moltes famílies, que a Catalunya hi ha 110.000 llars sense cap ingrés.