Crit per la pública al Vallès

Al Vallès Occidental, s'han pres molt seriosament que la unió fa la força. Si, a finals del 2015, municipis com Cerdanyola, Sabadell, Badia i Ripollet, entre d'altres, feien un pas endavant per la sanitat pública i, en concret, per la millora de l'hospital Taulí, ara toca el torn de l'educació pública i,a més, aquest cop de la mà de part de la comunitat educativa, sindicats i partits polítics. Els darrers dies, la seu dels serveis territorial d'ensenyament a la comarca, situada a Sabadell, ha estat el lloc escollit per reclamar públicament millores –primer, ho van fer els membres de la Plataforma per una Secundària de Qualitat a Barberà del Vallès i després la Coordinadora d'Ensenyament Públic al Vallès – i per fer palès que hi ha diferents actors que es mouen per la pública. Les reivindicacions són molt clares: respecte de la coresponsabilitat que ha d'existir entre ajuntaments i Generalitat, reduir ràtios, establir un calendari de reformes i obres i eliminar concerts amb escoles d'elit que segreguin per sexe. Pel regidor d'Educació de Sabadell, Joan Berlanga, “la baixada demogràfica s'hauria de convertir en una reducció progressiva de ràtios i no en un tancament de línies”. Afegeix que al Vallès hi ha un dèficit d'instal·lacions, ja que molts dels equipaments són antics i que, per tant, necessiten reformes importants o noves obres. La regidora d'Educació de Cerdanyola, Elvi Vila, posa l'accent en la necessitat de planificacions a llarg termini i en la millora de l'atenció als nens amb necessitats educatives especials. “Hem d'anar tots a l'una”, afirma.

A la comarca, conviuen diferents reivindicacions educatives que tenen un punt en comú, millorar les instal·lacions de secundària, i que exemplifiquen bé una part del que ara es demana al nou govern de la Generalitat. A Barberà, la Plataforma per una Secundària de Qualitat, creada al gener, és contrària a la instal·lació de dues aules satèl·lits de l'institut de Can Planas a l'escola Elisa Badia. Reclamen la millora de Can Planas i un tercer institut. Des d'Ensenyament apunten que la proposta es basa a fer un bon ús dels equipaments que ja existeixen. Hi ha, però, una línia de diàleg obert. A Ripollet, la Plataforma d'AMPA reclama el quart institut per absorbir la forta demanda de secundària que hi ha al municipi. “Fa uns anys, es van crear les escoles El Martinet, amb dues línies, i Els Pinetons, amb tres, i ara comencen a sortir els nens dels centres cap als instituts i estan saturats”, explica Sergio Vera, de la plataforma. Tenen, com a Barberà, el suport del consistori en la seva reivindicació. “Pensem que la situació empitjorarà els propers anys”, hi afegeix. Des del departament, apunten que amb els centres que existeixen ja es pot cobrir la demanda, però recorden que en tots els casos existeix una comissió mixta entre Ajuntament i Generalitat per tractar els temes. A Terrassa, amb l'institut de Can Roca, i a Montcada, amb el Montserrat Miró, hi ha el neguit per part de la comunitat educativa i els consistoris. Segons fonts d'Ensenyament, està previst que hi hagi nous centres; a Montcada, però, no és imminent i a Terrassa, les obres començaran aquest any. Berlanga explica que a Sabadell la situació més urgent es viu a Can Llong, on hi ha l'escola El Virolet i l'institut en barracons. Darrere hi ha un moviment de pares que ho demana.