Estudi de la UdL per conèixer si els lleidatans són feliços
La Càtedra d'Innovació Social treballa en unes dues mil enquestes a la capital del Segrià per elaborar un mapa de la felicitat per barris
El benestar es considera cada cop més un factor de progrés per col·lectius i ciutats
La recerca entra dins l'estudi
de la psicologia positiva
La Càtedra d'Innovació Social de la Universitat de Lleida (UdL) treballa des de fa mesos en un estudi sobre la felicitat dels lleidatans. Es tracta de valorar el benestar col·lectiu i crear un mapa de la felicitat per barris, segons explicava el director de la càtedra, Carles Alsinet.
L'estudi s'elabora a partir d'enquestes als veïns de la capital del Segrià amb l'objectiu d'arribar a fer-ne dues mil, de les quals prop de mil cinc-centes ja estan fetes i se n'estan valorant els resultats.
Mesurar la felicitat d'una persona és complex i la d'una ciutat encara ho pot ser més, però Alsinet explicava que el treball pren com a base estratègies, informes i qüestionaris ja existents al món i en el camp de la psicologia i la sociologia. Els experts de la UdL han adaptat aquests paràmetres a la ciutat de Lleida i pregunten als veïns sobre el seu grau de felicitat, l'assoliment d'objectius a la vida, nivells de satisfacció, la seguretat o quines coses fan sentir feliç una persona. Les preguntes (resumides en el quadre adjunt) es poden respondre en una gradació que després permet valorar aquest grau de benestar. Aquesta enquesta es pot trobar i omplir al web de la càtedra.
L'entitat estudia la psicologia positiva, amb la qual es busca treballar el potencial i les qualitats de les persones, assolint objectius que augmenten el seu estat de benestar. La finalitat última és ajudar a millorar la qualitat de vida i a augmentar el grau de felicitat.
“Cada vegada més la felicitat és una mesura de progrés social i l'objectiu de les polítiques públiques que podrien permetre a les persones viure una vida millor”, segons explica la mateixa càtedra en la presentació del projecte.
Carles Alsinet apuntava que l'objectiu seria ampliar l'estudi a la resta de la demarcació de Lleida, fet que permetria disposar d'una radiografia més exacta del grau de benestar.
A més, la recerca ha d'ajudar a crear base científica en aquest àmbit, atès que n'hi ha ben pocs estudis. Segons Alsinet, “de cada set recerques sobre desgràcies i depressions, només n'hi ha una sobre benestar o felicitat”.
Els primers resultats es presentaran pels volts del 20 de març, coincidint amb el Dia Internacional de la Felicitat. La diada la va fixar fa dos anys Nacions Unides a petició del Bhutan, un regne asiàtic que va ser el primer a valorar el progrés del país en funció de la felicitat dels seus veïns.
LA FRASE
LA DATA
El qüestionari de la felicitat
1. Tenint en compte el conjunt de la meva vida, podria dir que sóc: feliç o infeliç (de 0 a 10).
2. En general, em considero a mi mateix: feliç o infeliç (d'1 a 7).
3. En comparar-me amb la resta, em considero a mi mateix: més o menys feliç (d'1 a 7).
4. La meva vida es correspon amb allò a què aspiro: d'acord o en desacord (d'1 a 7).
5. Les condicions en què visc són bones: d'acord o en desacord (d'1 a 7).
6. Estic satisfet amb la meva vida: d'acord o en desacord (d'1 a 7).
7. Fins ara, he aconseguit les coses importants que vull a la vida: d'acord o en desacord (d'1 a 7).
8. Si tornés a néixer, voldria tenir la mateixa vida: d'acord o en desacord (d'1 a 7).
9. En aquest país, estàs satisfet amb la llibertat de triar el que fas amb la teva vida? Sí o no.
10. Et sents segur si camines sol a la nit pel teu barri? Molt poc o molt.
11. Què et fa feliç?
12. Com contagies felicitat?
13. Algunes persones gaudeixen de la vida sense importar-los el que passi, intentant treure el millor partit de tot. Em descriu?
14. Algunes persones no són felices. Tot i que no estan deprimides, sembla que mai són tan felices com podrien ser. Em descriu?
Ple en la jornada d'innovació social de Lleida
La Paeria i l'Obra Social de La Caixa van celebrar ahir les terceres Jornades d'Innovació Social de Lleida, que van reunir més de 250 inscrits, la majoria treballadors i educadors socials de tot Catalunya.
La jornada, celebrada al CaixaForum, va servir per presentar dotze projectes diferents en l'àmbit de l'educació, els canvis socials o sobre programes d'inserció laboral. Els tècnics i experts d'institucions i entitats van presentar programes i projectes innovadors i que ja s'apliquen als municipis, per facilitar la integració social de les persones i el seu benestar, lluitar contra el fracàs escolar i eliminar tabús i barreres entre els joves, per esmentar alguns exemples. Les jornades van tenir una prèvia dilluns amb un taller amb una trentena d'inscrits en què es va explorar la gestió de necessitats i reptes a partir del joc de Lego.