Detecten a Malgrat divuit pisos ocupats sense accés a l'aigua
La CUP i la PAH denuncien que els han posat ciment a la clau de pas i exigeixen a l'Ajuntament que actuï per garantir el servei bàsic
L'alcalde admet que coneix dotze casos i assegura que es dóna l'ajuda que permet la llei
Panorama preocupant el que ahir van denunciar la CUP de Malgrat i la PAH de l'Alt Maresme. En pocs dies han confirmat l'existència de divuit pisos ocupats –per un total de 32 adults i 21 menors d'edat–, tots propietat de bancs, als quals s'ha cimentat la clau de pas per evitar que tinguin aigua potable. “En la majoria d'habitatges, hi viuen famílies amb infants que s'havien connectat il·legalment a la xarxa d'aigua perquè no tenen recursos”, explica el regidor de la CUP Paco Márquez, que va criticar la criminalització que es fa d'aquest col·lectiu i va insistir que el consistori era coneixedor d'aquests fets. “Aquests casos han estat la gota que ha fet vessar el vas davant la manca evident d'una política d'habitatge del govern de l'Ajuntament, que després de vuit mesos només ha respost amb bones paraules i cap acció”, va precisar el regidor. La regidora de la CUP Núria Casajuana hi va afegir que la llei 24/2015 de pobresa energètica i emergència habitacional no preveu els casos de persones que ocupen un pis. “L'ocupació no està acceptada com a règim d'habitatge i, per tant, s'escuden en la llei per no donar resposta a uns ciutadans que tenen tot el dret a disposar d'un bé de primera necessitat com és l'aigua”, va comentar.
En aquest sentit, per la formació no hi ha cap argument jurídic que pugui justificar que les famílies afectades hagin d'anar a buscar diàriament l'aigua a la font. “Reclamem que l'Ajuntament i l'empresa municipal d'aigües investiguin qui ha donat l'ordre de cimentar les claus de pas i que es reverteixi immediatament la situació perquè aquests pisos tornin a tenir aigua”, va dir Casajuana, que va insistir que el govern local “no pot deixar desemparats uns ciutadans en risc d'exclusió social i, si no poden pagar l'aigua, se n'ha de fer càrrec l'administració”. Márquez va anar més enllà i va demanar “responsabilitats polítiques”. “Si els nostres polítics no tenen principis morals i ètics o no saben fer la seva feina, que es dediquin a una altra cosa”, van etzibar els membres de la CUP, que van afirmar que estudiaran noves mobilitzacions si no hi ha una resposta aviat.
En l'acte, hi van participar tres veïnes del municipi que pateixen aquesta situació i que van explicar el seu cas. Totes tres estan sense feina, tenen fills a càrrec seu i van lamentar que les ajudes que reben no són suficients. Una d'elles, de nom Vanessa, va assegurar que el fenomen de l'ocupació a Malgrat és molt més extens del que s'ha donat a conèixer perquè els afectats ho volen amagar per vergonya. “Alguns dels infants que ho pateixen són objecte d'assetjament a les escoles”, va dir.
Aplicar la llei
L'alcalde, Joan Mercader (PSC), va posar fre a les acusacions fetes des de la CUP i va admetre que el consistori era coneixedor de dotze casos de pisos ocupats i que tots “han estat atesos per Benestar Social”. Mercader, que va assegurar desconèixer qui havia impedit l'accés a l'aigua dels habitatges, va recordar que, el buit legal que ara afecta les persones que entren il·legalment en un pis, “no el pot resoldre l'Ajuntament”.
“Com a consistori actuem segons ens marca la llei i han de ser les administracions superiors les que resolguin aquest buit legal”, va dir, i va convidar les entitats com ara la PAH a unir esforços per superar aquesta situació. L'alcalde va desmentir les afirmacions de la CUP sobre la falta de polítiques d'habitatge al municipi. “Tenim una oficina d'habitatge des del 2007 i quaranta pisos en règim de lloguer social”, va explicar, i hi va afegir que s'ha començat a treballar amb les entitats bancàries perquè facin cessió del seu parc d'habitatges, que a Malgrat és de 111. “Si aquests primers contactes no fructifiquen, haurem d'aplicar les sancions corresponents”, va precisar. Finalment, l'alcalde va reconèixer que a Malgrat ja s'han detectat alguns casos de gent que fa negoci de l'ocupació dels pisos accedint als habitatges i cobrant un lloguer perquè els ocupin persones que han quedat sense llar.
