Social també ho és tot

D'una banda, el personatge estel·lar mediàtic i tot el que implica: els tatuatges cridaners, els complements ben calculats i la vestimenta esquitxada amb les marques que li paguen un sou milionari. Com no, tampoc no falta el darrer model de mòbil de la més popular i fruitada marca, evidentment de color rosa, per fer-se un selfie amb els centenars d'espectadors que fa estona que l'esperen a l'auditori principal del MWC. Probablement, la imatge acabarà penjada a les xarxes socials i recorrerà el planeta infinitament més veloçment que si anés en el seu monoplaça de Fórmula 1. Lewis Hamilton i les seves circumstàncies socials.

Gairebé paral·lelament, a pocs quilòmetres d'allà, ciutadans que no fan escarafalls als polars del Decathlon amb uns quants anys, d'aspecte tan convencional com el seu o el meu, es plantegen com solucionar problemes socials d'abast mundial, sabent que ni tenen ni tindran mai un campionat del món en res per amplificar el ressò de les seves accions, ja siguin banals o transcendents. Són els assistents al Mobile Social Congress, que mostra la faceta més controvertida de la indústria telefònica.

El pilot britànic va ser la cara més mediàtica de la segona jornada del MWC. Un dels seus patrocinadors, Qualcomm, és una potència indiscutible en la fabricació de processadors i altres components electrònics que utilitza per a la telemetria del seu bòlid i que d'aquí a uns anys possiblement veurem implementats en uns vehicles cada cop més autònoms. Era l'excusa perfecta per, aprofitant la coincidència amb uns entrenaments de Fórmula 1 a Montmeló, fer una aparició estel·lar en el congrés, monoplaça inclòs. Si algú esperava de Hamilton alguna aportació tecnològica, va sortir decebut. A banda de fer fotos amb el mòbil i expressar la seva confiança en la conducció autònoma, poca cosa més. “No m'agrada conduir fora dels circuits, no suporto el trànsit”, va dir.

Canviant de nou d'escenari, aquells que no només es mengen amb patates els embussos, sinó també els efectes de les vagues dels transports públics, feien i escoltaven reflexions molt més profitoses. La responsable de campanyes de l'ONG Setem Catalunya, Alba Trepat, exposava les múltiples vulneracions dels drets laborals que tenen lloc a les plantes de fabricació asiàtiques on es munten terminals com el que Hamilton tenia a la butxaca. “Els treballadors utilitzen productes cancerígens sense la protecció adequada, exposant-se a greus problemes de salut, com la leucèmia, l'esclerosi i malformacions en el fetus”, explicava abans de remarcar que les persones que intenten sindicar-se són perseguides, d'això que les xifres d'afiliació oscil·lin entre un 3,5% i l'1%. Trepat va alertar també que s'han detectat jornades de treball de fins a 84 hores setmanals, mentre que el màxim establert per l'Organització Internacional del Treball són 48. Això sí, Hamilton es va queixar que estava molt cansat perquè al matí havia fet no sé quantes voltes al circuit i la presentadora el compadia.