Puig Antich i Quintana despullen la policia

Què tenen en comú, el cas de Salvador Puig Antich, executat el 2 de març del 1974 per la dictadura franquista, i el d'Ester Quintana, mutilada a l'ull esquerra per una pilota de goma disparada pels Mossos el 14 de novembre de 2012? L'inquiet periodista Jordi Panyella, autor del llibre Salvador Puig Antich, cas obert, va voler que dos experts ens descobrissin si són més que dos exemples de mala praxi policial –per sort no judicial, el segon– malgrat haver transcorregut tres dècades i estar en democràcia. El col·loqui De Puig Antich a Ester Quintana, quan la policia s'equivoca, divendres passat a l'Ateneu 9 Barris, va ser una trobada de defensors de la veritat, amb l'Ester i dues germanes de Salvador —Imma i Montse— com a grans referents.

La penalista Laia Serra, advocada de Quintana, no es va mossegar la llengua: “No són errors policials, formen part del sistema d'impunitat, com en el 4-F. L'advocat fa una feina ingent, i on no pots arribar judicialment, arriba la societat, fent un documental i mostrant la veritat. Espero que casos com aquests inspirin les noves generacions.” Serra va explicar que es pot acceptar que algun dia, un agent erri i “se li'n vagi la mà”, però el més “greu” és que el company l'empari cada dia, que el cos policial ho amagui i que la institució, amb el conseller d'Interior de torn, faci una fugida endavant en lloc de promoure'n un “rebuig moral”.

El segon convidat, Tomás Gil, inspector en cap de la policia local de Sant Adrià de Besòs i professor de Dret, ens va tocar l'ànima. Amb el seu relat en castellà, ens va transportar a l'any 1974 i va compartir els records que guardava del seu pare, Julián Gil Mesas, “el gran torturador” –segons Panyella al seu llibre– i que va fer detenir Puig Antich. “El pare va entrar a casa renegant i cridant”, va recordar Gil, de llavors 15 anys, perquè duia Puig Antich detingut i “el cotxe s'havia espatllat” al carrer Girona, on es van produir els tirotejos. “Vivia a Sant Andreu, en una família falangista, tot i que tenia una amic del barri, comunista. A casa, aquells dies es parlava per telèfon que indultarien Puig Antich, el meu amic deia que no [...] El meu pare era al sofà, amb la cara pàl·lida i una camisa blanca, i vaig saber que van matar-lo.” Gil ens va emocionar quan va dir: “Demano perdó a les germanes Puig Antich per aquest crim d'Estat. L'acció policial no va ser equivocada, va ser deliberadament falsa.”

La policia va qüestionar la paraula d'Ester –tot i tenir els ossos de mitja cara esmicolats–, com ho va fer la franquista amb Salvador, descrivint-lo com un pistoler que va matar “a boca de canó” el subinspector Anguas. Panyella va confessar: “és terrible no poder fiar-se d'un comunicat oficial”, mentre Serra li responia: “és saludable.” El periodista recordava el cas d'un trompetista nord-americà apallissat per la policia el 2002 en ser confós per uns lladre, i la mort de Andrés Benítez, després que sis Mossos se li tiressin a sobre el 2013.

Tothom va coincidir que ens cal tenir policia, però “més ben formada i controlada”. Felipe Moreno, un dels impulsors de la querella argentina a Catalunya contra els torturadors franquistes, va insistir en els objectius: “veritat, justícia i reparació”, lema al qual Laia Serra va afegir: “I garantia de no-repetició.”