En un món d'homes

El món professional és un dels sectors on es fa més visible tot el que queda per fer en matèria d'igualtat, tot i els progressos que s'han fet en els darrers anys.

Parlem amb dones que es poden considerar pioneres en les seves professions, ja que van començar a treballar en feines que tradicionalment s'han vinculat als homes i que en molts casos segueixen en una situació bastant similar.

Maria Oliver va ser als anys vuitanta una de les primeres dones a treballar com a professora d'autoescola. Es va introduir en aquest sector a través de l'empresa familiar a Vilafranca del Penedès. Al principi va fer algunes classes teòriques, fins que l'any 1995 va obtenir el carnet de professora. “Quan vaig començar només érem dues dones que jo sabés, però al cap de quatre o cinc anys ja n'hi havia alguna més”, explica Oliver, que des de fa un any i mig treballa a l'autoescola Montauto d'Igualada. Oliver també comenta que mai no ha tingut cap problema pel fet de ser una dona, “ni quan impartia la teòrica de mecànica ni amb les pràctiques”, i que el pas per dedicar-se a aquest món va ser molt natural, ja que sempre li han agradat els cotxes.

Sí que reconeix que es troba certa discriminació Àngela Riba, que treballa com a bombera a Llançà. Riba explica que en la seva professió és molt difícil trobar dones i reconeix que “els dos primers anys no van ser fàcils”, encara que “al final, quan et coneixen ja va millor”, explica. En qualsevol cas, comenta que “sempre hi ha gent a qui no agrades”.

També és una pionera en el seu sector Raquel Talavera, que el maig del 2015 es va convertir en la primera dona a treballar a l'empresa familiar Pere Valls, dedicada a la indústria del paper, que va ser fundada el 1533 i que està situada a Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès). Única dona en una plantilla de 29 persones, recentment ha vist com ha començat a treballar amb ells una noia en pràctiques. “Afortunadament es van incorporant més dones al sector, encara que hi ha alguns temes que s'han d'acabar de polir, com ara un vestidor o un lavabo específic”, assegura. Talavera, que és responsable de qualitat, medi ambient i seguretat, creu que “sovint les dones donem més tombs a les coses, mentre que els homes són més pràctics”, però en el dia a dia de la seva feina ella no nota grans diferències.

Per la seva banda, Cristina Closa treballa els caps de setmana a l'empresa de globus aerostàtics Kon-Tiki d'Igualada, en el suport terrestre per rescatar els aparells en el punt d'aterratge. Closa es va introduir en aquest món perquè li ho van demanar els responsables de l'empresa, amics seus. “És un món masculí, però la dona ja està ben acceptada, encara que a vegades et trobes els típics comentaris sobre el fet que no sabem llegir mapes”, assegura, “i jo mai no m'he perdut”, conclou amb to irònic.